Tres roses poètiques d’Enric Gall

 

Cordialment endreço aquest tríptic al bon amic Joan Llambés, qui  va tenir l’encert de concedir un premi al tema «Elogi de la rosa», en els II Jocs Florals d’Amics de les Arts, celebrats el dia de la Pasqua de Pentecostés de l’any mil nou-cents quaranta-sis.

Enric Gall

 

 

La rosa del teu pit

 

La rosa del teu pit adolescent

fa olor de mel i ambre,

i tremola una mica quan el vent

vol entrar dins la cambra.

 

S’amaga cautelosa dins el llit

i la veu que la crida

li diu que obri el portal a mitjanit

que l’abril hi convida.

 

La rosa del teu pit coneix la veu

i no li fa basarda,

prô es mira dolçament aquella creu

que besa cada tarda.

 

I a mijanit s’obria el finestró:

un clavell vol entrar-hi.

La rosa del teu pit li fa claror

per entrar al santuari.

 

La rosa del teu pit es va adormir

quan l’aurora es vestia…

—Quin gust que té d’amor aquest matí!

L’aurora s’enrogia.

 

 

La rosa del teu cor

 

La rosa del teu cor no ha vist el mar,

però sap de les onades;

de les naus que tremolen quan el far

es fon a les mirades.

 

La rosa del teu cor guia el timó

i se’n va a la deriva

perquè sent una mena de cançó

de rossinyol o griva.

 

La rosa del teu cor passa cantant

mentre l’amor t’espera.

Té una ala fresca, dolça i pertorbant

Molt fina i molt lleugera.

 

Quan el maig esbullava el blat més fi

i l’oreig sospirava

i el grill no ens acabava mai de dir

per què sempre cantava,

 

la rosa del teu cor senyorejà

per damunt de la prada…

I aquella nit les roses van plorar

la mort de l’estimada.

 

 

La rosa del teu llavi

 

La rosa del teu llavi que és tan fi

i alena l’esperança.

L’han servit amb coberts d’or i platí

i té la millor estança.

 

Pel camí extraviat d’algun pastor

una mà tremolosa

et va collir per fer-ne una cançó

d’amor voluptuosa.

 

La rosa del teu llavi mig partit

té gust de clavellina

i de l’oreig mig tebi de la nit,

dels somnis de fadrina.

 

La rosa del teu llavi és complaent

a la tendra mirada

i no defuig la joia del moment

si l’amor l’ha lligada.

 

La rosa del teu llavi té el perfum

del vol de l’oreneta

que ens ha portat del cel tota la llum

que enlluerna el poeta.

 

 

Enric GallEnric Gall (Terrassa, 1907 – 1971). Els tres poemes publicats pertanyen a un mecanoscrit inèdit. Obra editada: Recull de poesies (1988).

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Etiquetes: ,
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes