Monthly Archives: agost 2015

«Emmudien les bèsties», un poema d’Agustí Bartra

 

Emmudien les bèsties

 

A Joan Maria Puigvert

Emmudien les bèsties, aterrides i atònites,

davant el so que el món encara no acceptava

un sentit i una música que eren pont i aliança,

mineral arrencat de les fosques esquerdes,

dels filons de les sangs i les mines de l’ànima.

Sobre camins perduts tremolaven estrelles,

tot el raïm del cel que al cup nocturn baixava,

i als prats de les esperes els pollancs oferien

al núbil pleniluni un jaç dret de dolcesa.

Bartra cantava, sol, als molins de l’exili:

molia el seu blat dur, ordenava farines

per posar vels de núvia a les hores rocoses

o coïa al seu cor les fogasses de vidre

que el futur llescaria…

 

El poeta cantava, ple de llum i sense àgora,

enmig de la sordesa dels anys de feixucs ídols,

i era el cant que immolava amb sa boca madura.

Només el vent sabia, entorn de les llanternes,

que l’arrel no està sola ensorrada en la terra:

des del seu somni crida els ocells a les branques.

Sobreeixia del cant un gran batec d’entranyes,

i el silenci escoltava amb orelles de molsa

com es badava el cor de la metamorfosi,

i sorgien columnes de la veu i la lira,

i avançava, clarós, el genoll de la vida…


Emmudien les bèsties, aterrides i atònites,

davant el so que el món encara no acceptava.

¿És que un home podia acabar la discòrdia

entre la mort tenaç i la rosa invencible?

L’esperit acatava servituds de la terra?

Lluitaven verbs i noms a l’era del poeta.

Un vent. Un déu, potser. I titil·lava un astre

a la sageta obscura que vibrava clavada

al ventre bategant de la muntanya…

 

La fulla que tremola (2009)

 

 

Agustí BartraAgustí Bartra Agustí Bartra (1908-1982). Poeta, narrador, dramaturg i traductor. Va néixer a Barcelona i passà part de la seva infància a Sabadell. L’any 1934 va guanyar un concurs de contes socials i poc temps després va començar a col·laborar a les revistes Amic i Meridià.

Va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà i s’exilià a la primeria de 1939. Va passar per diversos camps de refugiats abans d’arribar a Roissy-en Brie (París), on conegué l’escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills. L’any 1940 van marxar cap a la República Dominicana i posteriorment a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili. Així mateix també féu llargues estades als Estats Units, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963.

L’any 1970 va retornar a Catalunya i es va instal·lar a Terrassa, on morí el 7 de juliol de 1982.

http://www.bartramuria.cat/bartra/index.cfm

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes