Un poema de Francesc Garriga, extret de “Swing”, el seu darrer poemari

Tànatos esculpit al tambor d’una de les columnes de marbre del Temple d’Àrtemis a Èfes, 325-300 aC.

l’olor dels pins desperta

carícies oblidades,

el bosc convida a la nostàlgia.

captiu del que no tinc,

recompto el que he perdut.

ni eternitats ni mites

al llit de les sorpreses.

vet aquí el que ara estimo:

la flor que lluita entre esbarzers,

els arbres que retroben fulla i fruita,

les quatre estacions del verd al blanc

i el raig inesperat d’un sol de pluja

que tinti el cel amb els colors de l’arc.

i el goig efímer d’un nou dia

i prou.

Enllaç a la pàgina de Francesc Garriga de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana:

Enllaç a la peça que Joan Magrané va compondre sobre el poema reproduït en aquesta publicació:

Enllaç a la pàgina web del compositor:

https://joanmagrane.com/

Hermes Psicopomp esculpit al tambor d’una de les columnes de marbre del Temple d’Àrtemis a Èfes, 325-300 aC.