Dolors Miquel

Cinc poemes de “Missa pagesa”, de la Dolors Miquel

 

 

 

PROFECIA

 

Jo us dic:

L’home-sofà vagarà per tota la terra.

L’home-telèfon parlarà eternament sol.

El present serà retransmès i passat.

L’emoció dependrà del capítol 211.

Els somnis procediran de la factoria de la borsa.

L’home-avió no farà ja cap més viatge.

l’home boig serà normalitzat.

El món feliç serà una píndola groga.

L’home s’incomunicarà per comunicació.

A la dona la prenyarà un xip de tedi.

Els fills naixeran per email.

La família serà una imatge hologràfica.

Desapareixeran les  místiques caixes d’arengades.

Mai més es menjarà una altra coca de recapte…

 

 

UNIVERS AMB GALL

 

L’univers i el contraunivers

i els espais paral·lels,

els quàsars, els forats negres, la immensitat,

els nans blancs, l’antimatèria, el vertigen

de caure al buit interestel·lar…

Oh!, deu-nos un cotxe i un apartament

on velocitat i murs i televisions i màquines al·lucinatòries

ens tornin cecs per a contemplar-los.

I deu-nos el do ubèrrim de la imbecil·litat.

No deixeu en cap moment que el geni ens fecundi.

Allunyeu-nos aquest infern de la ment, de la vagina, de l’esperma.

I deu-nos, també, tres fills que se’ns assemblin

i que heretin les nostres hipoteques,

la nostra misèria, la nostra hipocresia,

els nostres somnis de quinze dies a la platja de Cancun

i, sobretot, un fill que sigui l’ovella negra,

un fill que ens faci recordar com no hem de ser mai,

un fill a qui crucificar amb els tiets que veiem per Nadal

tres vegades abans del cant del gall de la plaça Lesseps

que rep les dotze del migdia amb la fúria amb què el seu avi

rebia l’alba, la reina de les trenes negres, l’albercoc sideral.

 

 

PLANY DE LA MARE

 

Vai parir un imbècil, un ingenu.

Jo el vai fer a les meues entranyes.

El vai parir en un món d’escurçons,

en un món de rates empestades i pudents.

Si pogués me’l tornaria a ficar dins,

l’empenyaria com un tampó cap a les entranyes,

com un farcit de carn cap a dins del pollastre.

Vai parir-lo, sí, però:

He de veure patir així aquest innocent?

He de veure com és maltractat pels porcs?

He de sentir com li diuen boig, els necis?

He de topar amb la rialleta nauseabunda

dels anormals que el jutgen?

Aquest idiota que va amb el cor a la mà

en un món ple de feres

és el meu fill. Sí, el meu fill.

Ah, la dona estèril, la que mai ha parit,

la que mai ha vist sortir un monstruós àngel

de les seves carns i venes!

La que mai sentirà el dolor de veure l’altre

regnant i aixafant el fill de la humanitat!!!

Demano que Ella em comprengui. Ell és un imbècil,

un ingenu, una bona persona, gairebé un orat.

Jo sóc la seva mare, si algú en té la culpa…

Carn meva… quina revolta no m’has fet…

 

 

HIMNE DEL RAMBO DE LA MIGDIADA

(PREGÀRIA UNIVERSAL)

Sursum corda ….amunt els cors!… amunt els culs!

 

Aixequeu els culs de les cadires, fills de la gran truja!

Aixequeu els cossos dels sofàs, cabrons endormiscats!

I, si no podeu perquè esteu sobrealimentats de vitamines,

camineu amb el sofà pegat al cul, rambos de la migdiada,

com un cargol, acabronats, com un cargol carregueu la casa.

Aixequeu-vos de la tomba, beneitots multimèdia,

llatzerosos consumidors del somni nord-americacà.

I sortiu, sortiu d’aquest claustre, d’aquesta gran catedral,

homes de clausura del segle 21. Homes clausurats.

Mengeu el misteri de l’excrement,

sigueu expulsats de l’intestí materialista

de la panxa del bou del dòlar.

Aixequeu els culs de les fofes mentides, fills de la gran truja!

Oloreu l’aire contaminat per la vostra merda.

Rebolqueu-vos-hi com porcs, a la bassa de la vida.

Rebolqueu-vos-hi.

 

Anem….

 

 

MARE NOSTRA

Mare meva, que no ni sé on ets,

de qui només en tinc el nom…

 

Mare nostra que esteu en el zel

sigui santificat el vostre cony

l’epidural, la llevadora,

vingui a nosaltres el vostre crit

el vostre amor, la vostra força.

Faci’s la vostra voluntat al nostre úter

sobre la terra.

El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.

I no permeteu que els fills de puta

avortin l’amor, facin la guerra,

ans deslliureu-nos d’ells

pels segles dels segles,

Vagina.

 

Anem…

 

 

 

 

Dolors Miquel (Lleida, 1960) és una poeta ben coneguda que ja té publicats un bon nombre de poemaris i ha guanyat premis prestigiosos per alguns d’ells, és apassionada, contundent, visceral i mai no defuig la polèmica. Missa pagesa (Edicions 62, 2006) és un dels seus llibres més apreciats i va guanyar el Vè Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. L’abril passat va ser també protagonista d’una de les sessions del nostre Club de poesia i el 4 de maig la vam tenir a la Nova Jazz Cava, en una de les actuacions del Periferic Poetry Terrassa.

 

 

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes