Joanna Bielak

Dos poemes d’«Instant», de Wislawa Szymborska, versió catalana de Joanna Bielak

 

 

FOTOGRAFIA DE L’11 DE SETEMBRE

 

Saltaren dels pisos en flames,

un, dos, uns quants més,

de dalt, de baix.

La fotografia els retingué vius

i ara els preserva

sobre la terra, cap a terra.

Cadascun encara està sencer

amb el rostre propi

i la sang ben amagada.

Hi ha prou temps

perquè es despentinin els cabells

perquè de les butxaques caiguin

les claus, la xavalla.

Hi són encara, a l’abast de l’aire,

dins dels límits dels llocs

que s’acaben d’obrir.

Puc fer per ells només dues coses:

descriure aquest vol

i no afegir-hi la darrera frase.

 

LES TRES PARAULES MÉS ESTRANYES

 

Quan pronuncio la paraula Futur

la primera síl·laba ja se’n va al passat.

Quan pronuncio la paraula Silenci

el destrueixo.

Quan pronuncio la paraula Res

creo una cosa que no té cabuda en cap inexistència.

 

Enllaç de la Viquipèdia amb la biografia de la poeta:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Wis%C5%82awa_Szymborska

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes