Àlvar Masllorens

Tres poemes d’Àlvar Masllorens, del seu recull “D’enyor, amor i altres paisatges”

 

 

 

L’altre

A partir d’una obra d’Emma Sabadell

 

L’espill és el miratge que obre els teus interrogants.

Si el món i tu sou la mateixa cosa, què et nodreix

i què li restitueixes? De què són fets

els pensaments i els actes que en deriven?

 

Visitarem de nou el silenci de la nit i

enterrarem les mans per extreure’n saba nova,

assaborint l’instant de fer renéixer els mots,

la llum que la pedra il·lumina.

I continuar cercant.

 

L’altre és en tu, car sou el mateix fang.

 

 

 

L’hora de les mirades perdudes

A partir d’Edward Hopper

 

Ara és l’hora de les mirades perdudes.

De les mirades que solquen el fum i traspassen

les ampolles arrenglerades amb desgana, fins enlloc.

Fent temps per no tornar a la llar o ningú no espera,

o qui espera no vol ser retrobat.

 

Ara és l’hora de les mirades perdudes

sense nord ni fi, de converses banals evitades,

d’altres rondes per a un, el qui paga.

El qui amb mandra sortirà del cafè

per tornar mansament a la llar, on no evitarà

les converses banals, enverinades.

 

 

 

Terra

 

Trepitgem amb fermesa

la terra que ens nodreix

i compartim, fang que

som d’una mà inexistent,

horitzó llunyà d’un déu

irat i venjatiu.

 

Colgats pels llots,

esdevindrem de nou

la pols d’on provenim.

 

 

MASLLORENS, Àlvar. D’enyor, amor i altres paisatges. La Temerària: Terrassa, 2019.

 

 

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes