María García Díaz

Dos poemes de María García Díaz traduïts al català i al castellà per JFFF

 

CONOZCO BIEN EL PROCESU
d’atapecer despacio y colar pa casa,
abandonar les criatures de la yerba,
sacar les fleches de la capucha,
entrar a comer tortiella y sopa.
Conozco’l procesu igual que tú
escalabes les montañes de nieve en Rumanía
fuxendo
de nun sabíes qué con certidume.
Sentir a los neños nun ye dificil,
empatizar coles memories pures,
cuando la freba que nos separa de la infancia
ye tan corta y calienta como manes.

Cuando siguimos ensin comprender qué ta ocurriendo.

 

CONEC BÉ EL PROCÉS
de vesprejar a poc a poc i marxar cap a casa,
abandonar les criatures de l’herba,
treure les fletxes de la caputxa,
entrar a menjar truita i sopa.
Conec el procés igual que tu
escalaves les muntanyes de neu a Romania
fugint
de no sabies què amb certesa.
Percebre els nens no és difícil,
empatitzar amb les memòries pures,
quan el bri que ens separa de la infantesa
és tan curt i escalfa com unes mans.

Quan encara no comprenem què està passant.

 

CONOZCO BIEN EL PROCESO
de atardecer despacio y marchar para casa,
abandonar las criaturas de la hierba,
sacar las flechas de la capucha,
entrar a comer tortilla y sopa.
Conozco el proceso igual que tú
escalabas las montañas de nieve en Rumanía
huyendo
de no sabías qué con certeza.
Sentir a los niños no es difícil,
empatizar con las memorias puras,
cuando la hebra que nos separa de la infancia
es tan corta y calienta como manos.

Cuando seguimos sin comprender qué está ocurriendo.

 

 

BAXO LES FUEYES
crudes de la figal
atoparon a les muyeres de barru
ayenes
al caminar del ríu, al escurecer,
al fríu qu’anuncia la retirada.
Por qué s’asustaron los colonos,
qué renuncia a la piel
llevaben escrita como se lleva
escrita nel cuerpu la fame.

Por qué les apartaron.

 

SOTA LES FULLES
crues de la figuera
van trobar les dones de fang
alienes
al caminar del riu, al capvespre,
al fred que anuncia la retirada.
Per què es van espantar els colons,
quina renúncia a la pell
tenien escrita com es té
escrita en el cos la fam.

Per què les van apartar.

 

BAJO LAS HOJAS
crudas de la higuera
encontraron a las mujeres de barro
ajenas
al caminar del río, al oscurecer,
al frío que anuncia la retirada.
Por qué se asustaron los colonos,
qué renuncia a la piel
llevaban escrita como se lleva
escrita en el cuerpo el hambre.

Por qué las apartaron.

 

Traduccions de Jordi F. Fernández Figueras

 

María García Díaz va néixer l’any 1992 a Oviedo. Graduada en Física per la Universitat d’Oviedo. Després de viure uns anys a Alemanya, treballant amb una beca d’investigació, actualment resideix a Barcelona. És violinista a l’Orquesta de Cámara de Siero. Compagina la creació en asturià i en castellà. Va guanyar el Premi Gloria Fuertes de poesía española amb el llibre Espacio virgen (2015).  La seva obra poètica en asturià es va donar a conèixer a l’antologia La prueba del once (2015) i posteriorment ha publicat el llibre Llírica astraición (2016).

Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes