Pier Paolo Pasolini

Versions pasolinianes de Joan Roís de Corella i Jacint Verdaguer.

 

 

BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA

Joan Roís de Corella

 

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, 
penatge blanc, he vista una garsa, 
sola, sens par, de les altres esparsa, 
que del mirar mos ulls resten alegres; 
i, al seu costat, estava una esmerla, 
ab un tal gest, les plomes i lo llustre, 
que no és al món poeta tan il·lustre, 
que pogués dir les llaors de tal perla; 
i, ab dolça veu, per art ben acordada, 
cant e tenor, cantaven tal balada:

"Del mal que pas no puc guarir, 
    si no em mirau 
ab los ulls tals, que puga dir 
    que ja no us plau 
que jo per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu 
 l'amor que us port, 
e no es pot fer que no ploreu 
 la trista mort 
d'aquell que ara no voleu.

Que el mal que pas no em pot jaquir, 
    si no girau 
los vostres ulls, que em vullen dir 
    que ja no us plau 
que jo per vós haja a morir".





BALLATA


Non posso dal mio mal guarire
se non mi guardate
con occhi che vogliano dire
che più non vi piace
ch'io, per voi, m'abbia a morire.

Se per voi muoio, allora, crederete
all'amor che vi porto,
e, forse, piangerete
la triste morte
di chi voi ora non volete.

Non posso dal mio male sfuggire
se non girate
i vostri occhi, che mi voglian dire
che più non vi piace
ch'io, per voi, m'abbia a morire.






ESPINES
Jacint Verdaguer

Ella està besant
l’amorós Infant,
i ses galtes mira
que els llavis de Judes
també besaran,
i plora i sospira.

Les flors que somriuen
una a l’altra diuen:
-Per què plora tant?-

Ella està bressant
l’amorós Infant;
tot bressant-lo mira
aquells peus i braços
que en creu clavaran,
i plora i sospira.

L’aucellet que canta,
oint sa complanta
respon gemegant.

Ella va alletant
l’amorós Infant;
alletant-lo  mira
aquells dolços llavis
que amb fel rosaran,
i plora i sospira.

L’ànima que l’ama
-Pobra Verge!- exclama-,
quin dolor tan  gran!-

Se va endormiscant
l’amorós Infant;
difunt Ella mira
lo Fill que cadavre
sos braços rebran,
i plora i sospira.

Un àngel venia
per dar-li alegria;
se’n torna plorant.





SPINE


Ella è china a baciare
il Fanciullo gentile;
e le sue gote rimira
dove un giorno Giuda
poserà le labbra,
e piange e sospira.

I fiori sorridendo
si dicono [...]:
perchè piange tanto?

Ella è china a cullare
il Fanciullo gentile,
e cullandolo mira
i piedi e le braccia
che morranno inchiodati,
e piange e sospira.

L'uccelletto che canta
vedendo il suo pianto
risponde singhiozzando.

Ella è china a allattare
il Fanciullo gentile,
allattandolo mira
quelle dolci labbra
che bagnerà di fiele
e piange e sospira.

L'anima che l'ama:
triste vergine! esclama
quanto dolore!

Si va addormentando
il Fanciullo gentile:
inanimato ella mira
il Figlio che un giorno
abbraccerà spirato
e piange e sospira.

Un angelo veniva
con occhi giulivi:
se ne va via piangendo.





Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes