Georg Trakl

Un poema de Georg Trakl, traduït per Feliu Formosa, seguit d’un apunt biogràfic del poeta austríac

 

 

DE PROFUNDIS

 

Es ist ein Stoppelfeld, in das ein schwarzer Regen fällt.

Es ist ein brauner Baum, der einsam dasteht.

Es ist ein Zischelwind, der leere Hütten umkreist.

Wie traurig dieser Abend.

 

Am Weiler vorbei

Sammelt die sanfte Waise noch spärliche ähren ein.

Ihre Augen weiden rund und goldig in der Dämmerung

Und ihr Schoß harrt des himmlischen Bräutigams.

 

Bei der Heimkehr

Fanden die Hirten den süßen Leib

Verwest im Dornenbusch.

 

Ein Schatten bin ich ferne finsteren Dörfern.

Gottes Schweigen

Trank ich aus dem Brunnen des Hains.

 

Auf meine Stirne tritt kaltes Metall

Spinnen suchen mein Herz.

Es ist ein Licht, das in meinem Mund erlöscht.

 

Nachts fand ich mich auf einer Heide,

Starrend von Unrat und Staub der Sterne.

Im Haselgebüsch

Klangen wieder kristallne Engel.

 

 

DE PROFUNDIS

 

Hi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.

Hi ha un arbre fosc que s’alça solitari.

Hi ha el xiulet d’un vent que encercla cabanyes buides.

Que trist aquest capvespre.

 

Pels termes del vilatge

la tendra òrfena aplega encara unes quantes espigues.

Els seus ulls pasturen rodons i daurats dins la posta.

El seu pit és a l’aguait del nuvi celestial.

 

A l’hora del retorn

els pastors van trobar aquell cos dolç

podrit al bardisser.

 

Sóc una ombra en la llunyania de pobles obscurs.

El silenci de Déu

me l’he begut a la font de l’arbreda.

 

Se’m posa al front un metall fred.

Aranyes busquen el meu cor.

Hi ha una llum que se m’apaga a la boca.

 

De nit m’he trobat en un erm,

tot cobert de deixalles i pols d’estrelles.

Entre els avellaners

van sonar novament àngels de cristall.

 

 

Traducció de l’alemany al català de Feliu Formosa

 

 

GEORG TRAKL

Georg Trakl, «el més gran poeta en llengua alemanya del nostre segle» (en mots de Claudio Magris), va publicar en vida un únic recull de poemes (Gedichte) i en tenia a punt un altre (Sebastian im Traum) quan va morir en un hospital militar de Cracòvia a conseqüència d’una dosi excessiva de cocaïna. Tenia vint-i-set anys. La curta vida de Trakl és marcada per una radical inadaptació al medi: ni en l’aspecte familiar i afectiu, ni en l’aspecte professional, ni en la seva vida de relació social arriba a assolir mai una relativa comoditat. Trakl és el producte més pur d’aquest grup d’escriptors de l’Imperi Austro-Hongarès que viuen i expressen d’una manera o altra la disconformitat amb el «món feliç» de la burgesia d’entreguerres, de l’època que precedeix el desastre de 1914-1918. És al mateix inici de la contesa que Trakl pren la dosi de cocaïna que li fou fatal, després de la batalla de Grodek (ha estat impossible saber si fou un acte intencionat o un accident). Abans, la por, el sentit de culpabilitat, la incapacitat d’establir unes relacions habituals amb el seu entorn, l’havien dut ja al límit de la normalitat. A partir d’un primer «pecat», Trakl es converteix en un errant i se situa en una mena de «més enllà» que anul·la i nega el seu món immediat. Per això, després de la seva mort, fou sotmès a una mena de magnificació religiosa, principalment pels continuadors de la revista Der Brenner, on ell havia col·laborat. Aquest Trakl pretesament «místic» no fa més que indicar, en definitiva, fins a quin punt és suggestiva la seva obra. Com a «visionari» que «crea» un món nou, supera els corrents post-romàntics o simbolistes de la poesia alemanya, i d’aquí ve la seva gran importància. I no és estrany que hom el relacioni amb Hölderlin. Un dels seus principals biògrafs, Otto Basil, ens diu: «Les fantasies de Trakl, comparables a faules o mites pel caràcter clos del seu contingut simbòlic, però que personifiquen els destins interns d’una única individualitat i per això permeten reconèixer la continuïtat de tota una evolució personal, ofereixen gairebé la imatge ideal d’un sistema neuròtic: això s’estructura en aquest cas, principalment, a través de dues dades: la genialitat i un pecat sexual de joventut». És a dir, Trakl és un transgressor de les «lleis de la normalitat» (com diu Peter Weiss de Strindberg).

Fragment de la introducció de Feliu Formosa a Obra poètica de Georg Trakl, (Barcelona, 1990).

 

 

 

Trakl Georg Trakl (1887 – 1914). Poeta austríac. La seva obra —fortament influenciada pel simbolisme— està considerada com una de les referències fonamentals de la literatura expresionista.

 

 

 

Feliu Formosa Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 1934), poeta, narrador i dramaturg, traductor i home de teatre. Ha traduït obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov, entre molts altres autors; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss, entre d’altres.

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes