Rumi

Gazal nº. 362 de Rumi. Versió catalana d’Àngel Carbonell

 

 

 

Els seus ulls com gaseles enxampen lleons

i em fan caure al damunt una pluja de fletxes.

Els arcs de les celles i els dards de les pestanyes

el consagren, de la meva vida, el senyor,

i si em trasbalsa tant el cabell ondulat,

és perquè l’olor em commou més que l’ambre i el musc.

Si la meva ànima s’hi amaga i s’hi barreja,

és perquè les trenes li fan de cadenat.

No trobaràs un xiprer comparable al nostre,

perquè aquesta bellesa no té igual enlloc.

Jo llenço tota la meva vida als seus peus,

bé que sigui tan poca cosa, davant seu.

Inclina’t davant de la persona del Rei,

què és el visir de la Realitat suprema.

Enllaç a la biografia de Rumi a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rumi

Composició de Kaija Saariaho a partir de sis poemes de Rumi:

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes