Monthly Archives: setembre 2017

“El dia revolt” de Josep Carner

 

 

 

 

EL DIA REVOLT

 

 

Fes batre de nou el cor que s’enutja;

per cel, terra i mar emporta’t en folla escomesa la vida planyent,

oh dia revolt de sol i de pluja,

oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent!

 

Qui sap si seran amargues o pies tes deixes?

Hi ha ocells que t’afronten i d’altres que fugen als nius.

Les frondes, el cel, la boira, la gorga, les bruixes mateixes

no saben si plores o rius.

 

Potent, en la nau abats el cordatge, regires la vela rompuda;

trontolles els arbres del cim a la rel,

i menes quadriga que va a la batuda

dels núvols de flama que munten a l’era del cel.

 

Escampes llavors, polsegueres, auguri de mort i de vida;

t’emportes les fulles cantant, a l’atzar;

i clapes de llum la terra atuïda,

i voltes de rares escumes els pàl·lids miralls de la mar.

 

Regolfa ta veu per dins de la serra

i sonen les balmes d’aquesta clamor:

-Desvetlla’t, oh cor de la terra!

que viuen i juguen encara, cadells de Cibeles, la Ira i l’Amor.

 

Trasbalses la pau en ta via;

l’esclat de ta febre val tot un seguit de centúries; què hi fa si, de cop, les consum?

I fins de les fosses aixeques follia

i esborres l’antiga rodera del seny i el costum.

 

¿Qui ha vist com avui dansar la tempesta

i aquests diamants en flors tremoloses d’esglai,

i aquesta claror, com una desfeta ginesta,

que alegra i endola l’espai?

 

¡Oh dia revolt de sol i de pluja daurada,

oh dia esquinçat de sol i de pluja i de vent,

mudança amb un elm de colors, menyspreant cada inútil durada,

desig renovant, desig rebatent!

 

Salut a la tendra donzella

que vela son pit, adés borronat;

a cada semença que romp la tavella,

a qui ja bategui, frisant d’ésser nat.

 

Salut a la vida, del fons de la força infinita,

jamai destriada pel savi ni dita en cançó;

i a la visió, en signes volubles escrita,

sospirant al lluny en dispersió.

 

¿Serà que l’acuit, que els aires trasmuda,

cridi la Victòria, a so de trompetes, de cants i renills.

Salut a la Pàtria, en saba de segles crescuda.

Salut a la Pàtria, no encara nascuda

com l’hem somiada sos fills.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes