Poesia

Dos poemes inèdits d’Ernesto Frattarola

 

 

 

AUGURIO

 

Nadar para morir

en qué orilla.

 

Todo es mar.

 

Y no sé qué temer

más:

si la sal

o la sed.

 

Si la sangre en los ojos,

el naufragio,

 

o esta calma de hoy, como un augurio.

 

Esta agua sin aire.

 

 

 

LIMBO

 

Sin ganas de morir

ni de vivir.

 

Querer y no querer en un latido.

 

Oxígeno y ausencia,

como neblina en un país vacío.

 

Como un poema que no salva a nadie.

 

 

 

 

Ernesto Frattarola Alcaraz, nascut a Barcelona el 1965 i resident a Terrassa des del 2000, es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat els poemaris Herido mármol  (Suburbia Ediciones, 2014) i Uno (La isla de Siltolá, 2015); també li han publicat poemes en les revistes Estación Poesía, Excodra, Psicopompo, Cuadernos de humo i El ático de los gatos, així com al llibre d’artista És quan dorms que hi veig clar, de Sandra March. Des del 2013 fa un taller de poesia als Amics de les Arts. El novembre propvinent Mirall de Glaç publicarà una plaquette amb una petita tria dels seus poemes, entre els quals els publicats en aquest post, juntament amb peces de tres poetes terrassencs més.

 

 

 

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes