Johann Wolfgang von Goethe

“Trobada” i “Crear i donar vida”, de Goethe. Versió catalana de Salvador Pila.

 

 

Trobada

 

Caminava pel bosc
al meu aire,
sense pensar
de cercar res.

A l’ombra vaig veure
una petita flor,
brillant com una estrella,
bella com una petita gemma.

La vaig voler arrencar
i llavors ella delicadament em digué:
“Haig de ser collida
per marcir-me?“

La vaig treure de la terra
amb totes les petites arrels
i la vaig portar al jardí,
a la meva bonica casa.

La vaig replantar
en un lloc tranquil;
ara brosta sempre
i continua florint.

Gefunden

 

Ich ging im Walde
So für mich hin,
Und Nichts zu suchen,
Das war mein Sinn.

Im Schatten sah ich
Ein Blümchen stehn,
Wie Sterne leuchtend,
Wie Äuglein schön.

Ich wollt’ es brechen,
Da sagt’ es fein:
“Soll ich zum Welken
Gebrochen sein?”

Ich grub’s mit allem
Den Würzlein aus,
Zum Garten trug ich’s
Am hübschen Haus.

Und pflanzt’ es wieder
Am stillen Ort;
Nun zweigt es immer
Und blüht so fort.

Crear i donar vida

 

Adam era un tros de terra
que Déu convertí en home,
però del ventre de la seva mare
portà encara moltes imperfeccions.

Dins del nas d’Elohim
hi insuflaren el millor esperit,
però aviat va ser evident que hi havia molt més a fer
car va començar a esternudar.

Però amb ossos, membres i un cap,
romangué un mig terròs
fins que Noè, per al babau,
trobà el que calia, l’anap.

El terròs sentí de seguida l’impuls
quan es va humitejar,
com la massa que, amb el llevat,
comença a inflar-se.

Així doncs, Hàfidh, que el teu noble cant
i el teu sant exemple
ens guiïn, amb el dring de les copes,
fins al temple del nostre creador.

Erschaffen und beleben

 

Hans Adam war ein Erdenkloß
Den Gott zum Menschen machte,
Doch bracht er aus der Mutter Schoß
Noch vieles Ungeschlachte.

Die Elohim zur Nas hinein
Den besten Geist ihm bliesen,
Nun schien er schon was mehr zu sein,
Denn er fing an zu niesen.

Doch mit Gebien und Glied und Kopf
Blieb er ein halber Klumpen,
Bis endlich Noah für den Tropf
Das Wahre fand, den Humpen.

Der Klumpe fühlt sogleich den Schwung,
Sobald er sich benetzet,
So wie der Teig durch Säuerung
Sich in Bewegung setzet.

So, Hafis, mag dein holder Sang,
Dein heiliges Exempel
Uns führen, bei der Gläser Klang,
Zu unsres Schöpfers Tempel.

 

Lieder, Op. 87: Nº. 2 Erschaffen und beleben, de Richard Strauss:

Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes