Rosalía de Castro

«Negra sombra» de Rosalía de Castro, traduïda al català per Tomàs Garcés

 

Negra sombra

 

Cando penso que te fuches,
negra sombra que me asombras,
ó pé dos meus cabezales
tornas facéndome mofa.

Cando maxino que es ida,
no mesmo sol te me amostras,
i eres a estrela que brila,
i eres o vento que zoa.

Si cantan, es ti que cantas,
si choran, es ti que choras,
i es o marmurio do río
i es a noite i es a aurora.

En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras.

 

Rosalía de Castro, Follas novas, 1880

 

 

 

Ombra negra

 

Quan pensava que fugies,
ombra negra, la meva ombra,
vora el coixí, de puntetes,
tornes a fer-me la riota.

Quan lluny de mi t’imagino,
al bell mig del sol et mostres,
i ets una estrella que brilla
i ets el vent entre les cordes.

Si canten, ets tu que cantes,
si ploren, ets tu que plores.
I ets el riu i el seu murmuri,
i ets el vespre i ets l’aurora.

Pertot et trobo; per mi,
tot ho ets, i el meu cor omples.
Mai no m’abandonaries,
ombra negra, la meva ombra.

 

Tomàs Garcés, Deu poemes gallecs, 1954

 

 

Rosalia-de-CastroRosalía de Castro (1837 – 1885).  Poeta i narradora en llengua gallega i castellana. Els seus Cantares gallegos (1863) fan que se la consideri com l’autora de la primera gran obra de la literatura gallega contemporània. D’altra banda, la seva obra també es considerada, conjuntament amb la de Gustavo Adolfo Bécquer, com a origen i fonament de la poesia hispànica moderna.

 

 

Tomàs_GarcésTomàs Garcés i Miravet (1901 – 1993) poeta, prosista, traductor, crític literari i professor universitari català.

 

 

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes