Salvador Pila

Tres poemes de Friedrich Hölderlin. Versió catalana de Salvador Pila.

 

 

Cançó del destí

 

Passegeu allà dalt, en la llum,
sobre tou terreny, vosaltres, benaurats genis!
Resplendents ventijols divins
us acaronen lleument,
com els dits de l'artista quan toquen
les sagrades cordes.

Sense destí, com un nodrissó
adormit, respiren els éssers celestials;
preservats en castedat
dins humils poncelles,
el seu esperit
floreix eternament
i els seus benaurats ulls
esguarden amb serena,
eterna claredat.

Però a nosaltres, 
no ens ha estat donat
cap lloc on reposar;
els homes afligits 
desapareixen, cauen
cegament, un cop i altre,
com l'aigua de roca en roca,
abocats per sempre 
més a la incertesa.




Les línies de la vida


Les línies de la vida són diverses,
són com camins i com els confins de les muntanyes.
Allò que som aquí, pot més enllà complementar un déu 
amb harmonia, glòria i pau eternes.




La meitat de la vida


Amb peres grogues
i ple d'englantines
el terreny s'aboca envers el llac;
vosaltres, cignes encisadors,
ebris de besades,
enfonseu el vostre cap
dins l'aigua serena i venerable.

Ai de mi! Quan vingui l'hivern,
on colliré flors i trobaré
la llum del sol
i l'ombra de la terra?
Als murs erectes
silenciosos i freds,
els penells dringuen al vent.



Enllaç a la biografia de Hölderlin a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_H%C3%B6lderlin




 Acht Sätze nach Hölderlin-Fragmenten no. 2. Doch uns ist gegeben , de Friedrich Cerha:






Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes