Monthly Archives: juliol 2019

‘El sembrador’, cant segon de “Quetzalcòatl”, d’Agustí Bartra

 

 

EL SEMBRADOR


Quetzalcòatl eixí del bosc obscur a l’alba…

S’aturà, alt el sol, cansat, entre atzavares,
i a un gest lent del seu braç un falcó davallà
a posar-se al seu muscle…
                                 Oh ¿quan la visió
total del seu destí baixaria a son ànima
com un ocell de foc
i els cants esdevindrien missió i acabança,
no xiscle migratori creuant monòtons cels
ni arbrissó vernal llampferit en sa glòria
de blancor esbadellada?
Oh! ¿I quan una veu, una veu entre totes
les del seu esperit, seria com un vent
rosegador del rostre petrificat dels déus,
sota l’assentiment de les pures estrelles
terrestres de ses nits…?

El matí, pel cel, era una destral de jade.

Amb el falcó posat sobre el seu muscle esquerre,
Quetzalcòatl vagà,
amb els ulls sempre plens de pures llunyanies
i embolcallat de llum i vent i remor d’arbres.

Oh les altes cruïlles de ses veus-meteors:
paratges de corol·les, iris, flautes silvestres,
sements voleiadisses, cordes sonores, pluges…!
I mai adveniment! Sempre, sempre l’efímer
condemnat a distància, adéus i davallades!
Mai, mai el cant profund,
el gran cant precursor, com una epifania,
la visió que infanta la paraula cabdal.

El dia
davallava dels cims amb els seus càntirs grocs.

Pellucant baies roges, tèbies de migdia,
Quetzalcòatl senti la veu llarga del riu
i, enllà de la salzeda,
encaminà els seus passos vers l’ombrejada riba.

Nu, va acostar-se a l’aigua, sota l’arbre més alt.
Ivarsós, el falcó volà vers l’altra riba.
Un augural silenci estrangulà les veus
i la pau del rabeig envaí Quetzalcòatl.
Oscil·laren les branques de fulles adormides
i de la blava altura baixà un raig de llum,
brusca rella daurada que es trencà
en la gleva diàfana on, reflectint-s’hi, queien
la sorpresa del cos i l’arbre tremolós…
I llavors Quetzalcòatl
senti la veu endins de la seva ànima:
«Tu, sembrador de sols…»,
i, aixecant lentament la mà ja mig oberta,
s’inclinà devers l’aigua i deixà que caiguessin
les baies, una a una, dins el clot lluminós
cavat en son imatge, a l’altura del pit…

La fluvial amplada solcava Quetzalcòatl,
fúlgid hereu de ses difícils albes…

 

 

Song of Quetzalcoatl, 1941, de Lou Harrison:

 

 

 

 

 

 

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes