Miquel Desclot

“El rei dels verns”, de Goethe. Versió catalana de Miquel Desclot.

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe

 

 

El rei dels verns

Qui cavalca en el vent, tard de la nit?
És el pare, al galop, amb el petit;
en braços l’agombola contra el cor,
per guardar-lo del fred l’estreny ben fort.

—Per què t’amagues, fill, com espantat?
—¿Pare, pare, no el veus, aquí, al costat,
el Rei dels Verns, amb corona i mantell?
—És la boira, fill meu, que fa castell.

—Vine, bonic, no tinguis por de mi!
Sabem uns jocs encisadors, aquí;
a la riba les flors s’obren roents,
la mare té unes robes refulgents.

—Pare, pare, de veres no sents res?
No saps, el Rei dels Verns, què m’ha promès?
—Assossega, fill meu, tant frenesí:
és el vent, que les fulles fa estremir.

—No vols acompanyar-me, dolç infant?
Les meves filles et festejaran;
elles, que a la nit menen balls rodons,
et bressaran amb danses i cançons.

—Pare meu, pare meu, ¿no les veus, no,
les seves filles entre la foscor?
—Fill meu, fill meu, ben clarament ho veig:
són uns salzes grisencs que mou l’oreig.

—T’estimo, el teu esguard em té embruixat;
vindràs per força, si no vols de grat.
—Pare, pare, m’agafa, ja em té pres!
El Rei dels Verns m’ha fet un mal encès!—

El pare, esgarrifat, va cavalcant
—als braços li gemega el pobre infant—
i fins que arriba a casa fa el cor fort:
entre els seus braços, l’infant era mort.

 

 

Erlkönig

Wer reitet so spät durch Nacht und Wind?
Es ist der Vater mit seinem Kind;
Er hat den Knaben wohl in dem Arm,
Er faßt ihn sicher, er hält ihn warm.

Mein Sohn, was birgst du so bang dein Gesicht? –
Siehst Vater, du den Erlkönig nicht?
Den Erlenkönig mit Kron und Schweif? –
Mein Sohn, es ist ein Nebelstreif. –

»Du liebes Kind, komm, geh mit mir!
Gar schöne Spiele spiel ich mit dir;
Manch bunte Blumen sind an dem Strand,
Meine Mutter hat manch gülden Gewand.«

Mein Vater, mein Vater, und hörest du nicht,
Was Erlenkönig mir leise verspricht? –
Sei ruhig, bleibe ruhig, mein Kind;
In dürren Blättern säuselt der Wind. –

»Willst, feiner Knabe, du mit mir gehn?
Meine Töchter sollen dich warten schön;
Meine Töchter führen den nächtlichen Reihn
Und wiegen und tanzen und singen dich ein.«

Mein Vater, mein Vater, und siehst du nicht dort
Erlkönigs Töchter am düstern Ort? –
Mein Sohn, mein Sohn, ich seh es genau:
Es scheinen die alten Weiden so grau. –

»Ich liebe dich, mich reizt deine schöne Gestalt;
Und bist du nicht willig, so brauch ich Gewalt.«
Mein Vater, mein Vater, jetzt faßt er mich an!
Erlkönig hat mir ein Leids getan! –

Dem Vater grauset’s, er reitet geschwind,
Er hält in den Armen das ächzende Kind,
Erreicht den Hof mit Mühe und Not;
In seinen Armen das Kind war tot.

 

 

Enllaç a la biografia de Goethe a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Wolfgang_von_Goethe

 

 

 

Erlkönig, fantasia per orquestra de Hans Werner Henze sobre el poema de Goethe i l’opus 1 de Schubert:

 

 

Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes