Salvador Espriu
Dos poemes de «Final del laberint» de Salvador Espriu
VI
A poc a poc beus mort:
la set feia el riu maligne.
No et miris en el corrent,
no t’allunyis del vent.
No estimis la teva imatge
al fons de l’aigua.
Tota la tarda és perill,
pel vespre ve basarda.
En veure’t en el mirall,
petit amic, tan fràgil,
endins de l’esguard de glaç
per sempre t’has deturat.
Ara no pots fugir
i escoltes com s’atansaven,
sortint de la por del bosc,
lents passos de caçador.
VII
Esdevindrà la tarda,
cérvol, mort amagada.
Or, pregonera llum
als palaus de l´aranya:
claror de sol ponent
a poc a poc filava.
El corn del caçador
em cerca per la llarga
ferida de la set
en el mirall de l’aigua.
Com els ulls de la nit
m’acollien, em saben!
Molt lentamente el glaç
allunya les paraules.
Salvador Espriu (1913 – 1985). Poeta, dramaturg i novel·lista.