Arnau Pons

Sis poemes de “Reixes de llengua”, 1959, de Paul Celan. Versió catalana d’Arnau Pons

 

 

SOTA UNA IMATGE

 

Ones de blat i al damunt l’oronejar dels corbs.

De quin cel, el blau? Del de baix? De dalt?

Llançada tard, la fletxa des de l’ànima.

La que xiula més fort. Tan roent, tan a prop. Tots dos mons.

 

 

FLOR

 

La pedra.

La pedra dins l’aire, que jo vaig seguir.

El teu ull, tan cec com la pedra.

 

Vàrem ser

mans,

vàrem pouar les tenebres fins a buidar-les, descobrírem

la paraula que va pujar per l’estiu:

Flor.

 

Flor -una paraula de cecs.

El teu ull i el meu ull:

s’encarreguen

de l’aigua.

 

Creixement.

Fulla a fulla engruixa

les parets del cor.

 

Encara una paraula, com aquesta, i els martells

es gronxaran a l’aire lliure.

 

 

NIT

 

Còdols i gravam. I un so de dernes, fi,

com uns mots de coratge oferts per l’hora.

 

Bescanvi d’ulls, finalment, a destemps:

a prova d’imatge,

lignificada,

la pell de la retina -:

el signe d’eternitat.

 

Pensable:

a dalt, dins barnilles del món,

semblant a una estrella,

el roig de dues boques.

 

Audible (abans de l’alba?): una pedra

que n’ha pres l’altra per blanc.

 

 

CAP A LA LLUNYANIA

 

Mudesa, de nou, espaiosa, una casa -:

vine, tindràs on habitar.

 

Hores, esglaonades amb maleïda bellesa: abastable

un refugi, l’indret de llibertat.

 

Més tallant que mai l’aire que queda: alenaràs,

alenaràs i seràs tu.

 

 

UN ULL, OBERT

 

Hores, color de maig, fresques.

Allò que ja no es pot anomenar, cremant,

audible dins la boca.

 

Veu de Ningú, un altre cop.

 

Fondària adolorida de la nina de l’ull:

la parpella

no destorba el camí, la pestanya

no compta allò que hi entra.

 

La llàgrima, a mitges,

la lent més nítida, mòbil,

et porta les imatges.

 

 

INFORME D’ESTIU

 

Ja no més trepitjat, el

tapís de tem, esquivat amb les passes.

Una línia en blanc, posada de través

dins la landa dels brucs, amb les flors en campana.

Res portat a la zona d’esqueixos del vent.

 

Un altre cop encontres amb

paraules aïllades com:

pedraplè, herbafam, temps.

 

 

 

 

Paul Celan, 1967

Enllaç a la biografia de Paul Celan a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Celan

 

 

Lichtzwang (1975-76), de Wolfgang Rihm, música per a violí i orquestra In Memoriam Paul Celan:

 

 

 

 

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes