Jordi Torrents Reynés, guanyador del III Premi de Teatre Àngels Poch

Jordi Torrents Reynés mostra el guardó obtingut, acompanyat de Rosa Boladeras, regidora de Cultura a l’Ajuntament de Terrassa

El terrassenc Jordi Torrents Reynés ha guanyat el III Premi de Teatre Àngels Poch per l’obra Prefereixo que m’ho expliquis. El premi li ha estat lliurat el dimecres 23 de juny en el transcurs de Nit del Misteri, que se celebra cada any des del 1994, organitzada per la delegació d’Òmnium Cultural a Terrassa.

A continuació reproduïm un fragment del seu discurs d’agraïment:

«Gràcies per aquest premi, gràcies a Òmnium per seguir donant suport a la creació literària, gràcies a la família de l’Àngels Poch, gràcies al jurat pel privilegi d’haver confiat en una obra que intenta endinsar-se en un teatre de gènere poc habitual, gràcies a una regidora també atípica i revolucionària com la Rosa Boladeras i gràcies a les persones que avui m’acompanyen i que, d’alguna manera, com que formen part de la meva vida també formen part d’aquest premi. Gràcies a la meva dona, la Lydia, a la Isa, a la Carmina, a la Montse i a l’Àlex per haver preferit ser ara aquí i no fent una orxata a la Ribera.

»Al llarg de la meva vida he escrit molt, però us he de confessar que fins fa un any i mig no havia escrit una sola línia d’un text teatral. Un dia vaig veure anunciat un curs de dramatúrgia a Amics de les Arts (que no és un grup de música, aquí a Terrassa és molt més) amb un títol suggeridor com “La poètica de l’instant vital”. Allà, gràcies a un dramaturg esplèndid i poc convencional com és el Marcel Clement vaig descobrir un món fascinant. Un dels noms que he citat al principi, el de la Carmina, pot donar fe d’aquest viatge tan xulo que hem estat fent. De fet, ella escriu millor que jo.

»Aquests dies he estat revisant apunts del curs i la primera frase que vaig anotar diu que el teatre “és un element transgressor per canviar el món”.I revisant encara més he anat fent un llistat de paraules que tenen a veure amb el teatre i amb la dramatúrgia. Paraules com transgredir, manipular, sacsejar, conflicte, catarsi, impostura, tensió emocional, energia, viatge, violència i suggerir.

»He de confessar també que, habituat a escriure de forma compulsiva i amb molt detallisme, endinsar-me en l’escriptura teatral m’ha obligat a fer gairebé un exercici zen de concisió a través dels diàlegs i, com diu el Marcel, tenint clar que “cap personatge ha de dir una paraula que no necessiti”.»