Dos poemes de “Variacions profanes”, 2019, de Marta Pessarrodona

BABILÒNIA

Babilònia, ciutat destructora.

El que tu vas fer amb nosaltres,

d’altres ho faran amb tu…

SALMS 137,9

La fe ja no mou muntanyes: dispara.

I el foc pot amistançar-se.

Qui diria que, pel ranxo,

els cacauets són una menja?

Qui diria que llibres sagrats maten?

Des d’un pis de Sarrià,

el poeta, temptat d’oracle,

va ser ben explícit:

hi ha progrés material,

no pas moral,

els estoics ja ens avisaren.

Nota a peu de pàgina:

millor no llegir la premsa,

millor el mutisme dels telediaris.

Una vida humana és sagrada,

a vegades.

LA FORCE DE L’ÂGE

Al principi hi havia la Paraula,

la Paraula estava amb Déu

i la Paraula era Déu.

JOAN 1,1

Tinc moltes menys certeses

i un grapat de veritats entelades.

Vertígens que ja no són tan sols físics:

m’agraden més els hotels antics,

i tornar als llocs, no pas les anades.

Miro i no veig,

dormo i em desvetllo,

parlo i no dic,

escolto i ensordeixo.

El xip del record vessa:

s’han acabat els àlbums de fotos.

En un principi, fou la paraula,

i després i mentrestant.

Tinc moltes menys certeses

i un grapat de veritats entelades.

Biografia de la poeta a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Pessarrodona_i_Artigues