Monthly Archives: novembre 2018

Vuit poemes de Màrius Sampere extrets de la seva antologia “123”

 

 

 

Va ser una nit

 

 

Va ser una nit.

Anem-nos-en a morir, va dir la mare.

M’agafava fortament la mà.

Jo la seguia dòcil, ben unit

a l’amor i el ventre que em guiaven

a tornar a néixer del dolor de la dona.

 

Caminàrem a l’atzar del vent

cap a la pedrera sinistra,

pels camps preliminars del suïcidi,

i ens exhortava a fer-ho

l’himne antic de les herbes humides.

 

Ella no deia res, bleixava fort.

A poc a poc la mà va amorosir-se

i no tenia ungles ni suor.

Va deturar-se, i en un lloc estrany

on la mort no hi era ni hi seria,

va besar-me el front; va demanar, perdona’m,

i desfent el camí de les estrelles

tornàrem cap a casa.

 

 

Llibre de les inauguracions, 1986

 

 

 

Flors al gerro de la taula

 

 

No sabrem mai qui era

que ens posà flors al gerro de la taula.

Com que la mà invisible

volia el nostre bé,

no ho sabrem mai.

 

Fou la llum de la tarda

qui descobrí l’escena,

i jo vaig dir-me, és màgia!

Però l’autor de totes les coses

–només era això–

s’ha fet molt petit en la persona

que ens estima en silenci.

 

I no ho sabrem mai.

 

 

Oniris i el tret del caçador, 1987

 

 

 

Com m’agrada

 

 

Com m’agrada escriure en una llengua

que diuen que es mor.

Quina sensació de pau i alleujament

portar-la de baixada cap als aiguaneixos,

l’obaga, l’entrecuix, la santa dona

de les primeres clarors.

 

S’obria el sexe i jo obria els ulls

i vaig llegir, per les parets sagnants,

això: parlaré!

I ara dic, ara que ho sé tot

de l’amor i dels lladres,

com més fonda la mort, més en dins de la terra!

 

 

La taula i les estrelles, 1992

 

 

 

Koan

 

 

Em dic Màrius i vaig néixer, m’hi ajudaren

legions de dimonis, entre els quals hi havia

els meus pares, els darrers ancestres

i sens dubte els més bells. Encara me’ls estimo

i ells m’estimen a mi, em consta: bo i morts

m’aconsellen i animen. Tot això ho sé

perquè hauré de morir.

 

També a vosaltres

us cridaran pel vostre nom

i naixereu, també us hi ajudaran

legions de dimonis, un dels quals seré jo.

 

 

Demiúrgia, 1996

 

 

 

Temps de preeternitat

 

 

Si és cert que crema el firmament

bufeu ben fort, així

potser n’apagareu

l’estrella culpable.

 

Potser. Car el temps de cada cosa

té una mateixa dentadura blanca

per a tots els atzars, l’esmolaren a la mida

de la fam i el bes.

 

A l’últim, si em pugeu

en una ambulància,

no la feu córrer:

que jo tingui temps de morir.

 

 

Subllum, 2000

 

 

 

Mai no arribarà la fi del món

 

 

Mai no arribarà la fi del món

si et recordo la veu

i sigui recordada

la meva veu després, i molt més tard

encara, memòria fidel,

conjurant la tenebra i els enterramorts,

arrenqui del silenci les imperceptibles

preguntes dels ulls cecs: on ets?, on ets?,

on ets?, i cap resposta

no s’alci de la terra

llevat d’una flor.

 

 

Les imminències, 2002

 

 

 

Mare, no em renyis

 

 

Mare, no em renyis,

sí, ja sé que m’he fet vell,

però jo no he sigut!

 

Jo no he sigut, deia d’infant

a l’empara de la llum. Per què

no dir-ho ara, al recer

de l’ombra?

 

Les joguines trencades per terra,

tot fet malbé, no tens remei! Mentida

ha estat aquell.

 

I sempre aquell, mare, el mateix

que et va desfer el llit,

el pare, el dimoni pelut

que ens roba la bellesa.

 

Potser és just: li devíem l’alè,

la pell llisa, fins i tot

el dret d’estimar-nos. Però jo no he sigut,

mare, tu ja ho veus, jo ja vinc

a poc a poc, amb bastó.

 

 

L’estació dels espiadimonis, 2010

 

 

 

Tot un cel

 

 

Tot un cel

enorme, excessiu,

només per posar-hi un menjador.

 

Tot un cel

ferit d’immensitat

per un plat a taula.

 

Per un ventre prenys,

per un anus contràctil,

per una ànima amb dentadura

i un front amb rodes.

 

Tot un cel i morir.

I no saber si un ou o una castanya.

 

 

Ningú més i l’ombra, 2014

 

 

 

 

Enllaç a la pàgina de Màrius Sampere:

https://www.escriptors.cat/autors/samperem/pagina.php?id_sec=1027

 

 

 

Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes