Monthly Archives: novembre 2014
«L’illa llunyana», un poema de Jordi Badiella
L’illa llunyana
Inaprensible,
s’amaga dins la boira
l’illa gelada.
L’herba oneja
com la mar que s’esbrava
en l’ull atònit.
Un ocell passa
empès pel vent més gèlid.
L’aire tremola.
Cal·ligrafia:
el paisatge es transforma
en els seus límits.
Són del poema
el cel, la terra, l’aigua,
la ment domada.
Negre el llenguatge
perfila l’herba tendra
i el verd elèctric.
Sota la pluja
la terra prem la terra,
com contenint-la.
En fulles buides
els poemes imiten
girs impossibles.
La nit travessa
la llum enriolada
de l’estiu dòcil.
Subtil s’instal·la
damunt de les teulades
la nit diürna.
Cau la llum blava,
cau on la gent es banya
àvida d’aigua.
I tu, poema,
que véns de qui sap quina
illa llunyana.
Islàndia, agost de 2009
Jordi Badiella (Terrassa, 1960). Llicenciat en Filologia Catalana i Diploma d’Estudis Avançats per la Universitat de Barcelona. Professor de llengua catalana i literatura a l’ensenyament secundari. Ha fet exposicions de poesia visual i ha publicat poesia i estudis sobre literatura. La seva obra visual forma part de les col·leccions del Museu de Terrassa i de la Fundació Guillem Viladot d’Agramunt.
