Feliu Formosa

«Meditació última», poema de Feliu Formosa, traduit al castellà per Pere Rovira

 

MEDITACIÓ ÚLTIMA

 

Sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa a un poema

que no pot ésser escrit. Sóc amic de la idea perduda,

de l’inútil esforç perquè sonin uns mots dins la vall

que m’ha fet com sóc ara i del clos de la qual surto poc.

Mentre torno a estimar l’enyorança de l’adolescent

que vaig ésser llavors que de Mozart ben poc en sabia,

sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa al poema.

Es difícil salvar les fronteres del pur exercici

i comprendre el llenguatge atzarós deis objectes inerts.

Innombrables vegades he vist el castell que domina

unes terres on fou conreat aquest gest de la ma

que acarona la pedra escalfada, la terra dels avis,

tot sabent que el desig d’imitar-lo amb paraules ritmades

no seria acomplert. Sóc amic de la tarda d’hivern.

Sóc amic de les notes que obliden un cor massa gràvid

i de totes les coses que son mes enllà dels meus límits.

Sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa al poema

i he sabut finalment que el poema mateix no pot ser.

 

 

MEDITACIÓN ÚLTIMA

 

Soy amigo de la tarde de invierno que me inclina a un poema

que no puede escribirse. Soy amigo de la idea perdida,

del inútil esfuerzo de dar ecos al valle

que me ha hecho cual soy y del que apenas salgo.

Mientras amo de nuevo la añoranza del adolescente

que entonces fui, cuando poco sabía de Mozart,

soy amigo de la tarde de invierno que me inclina al poema.

Es difícil salvar las fronteras del puro ejercicio

y entender el lenguaje azaroso de las cosas inertes.

Incontables veces he visto el castillo que se alza

en las tierras donde fue cultivado este gesto de la mano

que acaricia la piedra caliente, la tierra paterna,

sabiendo que el deseo de imitarlo con palabras ritmadas

no se cumpliría. Soy amigo de la tarde de invierno

de las notas que olvidan un corazón demasiado grávido

y de todas las cosas que están más allá de mis límites.

Soy amigo de la tarde de invierno que me inclina al poema

y he sabido al final que el poema mismo es imposible..

 

 

 

Feliu FormosaFeliu Formosa i Torres (Sabadell 1934), poeta, narrador i dramaturg, traductor i home de teatre. Ha traduït obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov, entre molts altres autors; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss, entre d’altres.

 

pere roviraPere Rovira i Planas (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1947), poeta, novel·lista, assagista i traductor català. Doctor en Filologia. És professor emèrit de la Universitat de Lleida, on ha impartit assignatures sobre poesia moderna.

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes