Marià Manent

Marià Manent: full de dietari, datat el 19 de juliol de 1979

 

19 juliol 1979. Aquest matí, quan pujava a l’indret on vaig a llegir, pel camí del bosc, he sentit com un xerric, un so indefinible que sembla cant d’ocell però no ho és. No he trigat a identificar-lo: era el lleu grunyir musical d’un esquirol. Aviat l’he vist. Pujava i baixava pel tronc d’un pi pròxim. Era un esquirol jovenet. Em mirava, tímid. Jo veia el seu ull gros, ben rodó; quan li tocava una pinzellada de sol, brillava com una gemma negra. Ha passat una bona estona amagant-se darrera el tronc, tornant a sortir, amb moviments ràpids, sacsejats, una mica mecànics. A moments, jo només li veia el caparró i la punta de la cua, que se li arquejava al damunt. Tot d’una s’ha quedat aclofat, recolzant-se en un tros de branca tallada. Estava immòbil, i m’ha semblat que s’adormia. Al voltant, no parava mai el xerric de les cigales; breument, dues o tres vegades ha parrupejat, ben a la vora, una tórtora. Però l’esquirolet no ha trigat a eixorivir-se. He picat amb el meu bastó de bambú: calladament, l’esquirol s’ha esvaït.

 

MariàManent

Marià Manent (1890-1990). Poeta, prosista, crític literari, memorialista i traductor. Obra poètica publicada: La branca (1918), La collita en la boira (1920), Poesia (1923), L’ombra i altres poemes (1931), La ciutat del temps (1961)… Tots els seus dietaris es van recollir a Obres completes de Marià Manent (2000).

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes