Monthly Archives: abril 2016

Antecedents familiars terrassencs d’Agustí Bartra i Lleonart

 

Agustí Bartra i la seva mare (1932) C. 40-1 núm. 47 (AMT 75767)

Agustí Bartra i la seva mare (1932)
C. 40-1 núm. 47 (AMT 75767)

 

Antecedents familiars terrassencs, per la branca materna, del poeta Agustí Bartra i Lleonart

L’escriptor Agustí Bartra (Barcelona 1908 – Terrassa 1982) i la seva esposa Anna Murià, van residir a la nostra ciutat des del febrer de 1971,any següent del retorn de l’exili mexicà, fins al seu traspàs, És un personatge prou conegut a la nostra ciutat cosa que ens estalvia biografiar-lo. Se sap que la mare de Bartra era terrassenca i hi ha qui creu que això va tenir a veure amb el fet que Bartra es reinstal·lés definitivament a Terrassa. La realitat és que va ser una coincidència. Bartra vingué a Terrassa per l’interès d’un grup de terrassencs encapçalats per Jaume Canyameres.

L’ascendència materna de Bartra ve de Vacarisses. Felip Neri Lleonart, el seu besavi, nat cap el 1774 en aquella població es traslladà el 1818 a Terrassa amb la seva esposa Teresa Castanyer d’Alella per a exercir l’ofici de fuster. A Terrassa s’instal·là al carrer del Vall. Tots els seus fills mascles treballaran també de fusters a la nostra ciutat.

El primer fill, Francesc d’Asís, (c.1813-1881) nat a Sant Martí de Sorbet (Viladecavalls), es casarà amb Josepa Mascó i Castallet i un net, Joan Lleonart i Mascós (1848-1917, fuster com el pare i l’avi,) tindrà el taller en el carrer Major 32. Després del seu traspàs el continuarà Jaume Torrella i Puig amb el nom comercial «Successor de Joan Lleonart».

El segon fill de Felip Lleonart, Josep Lleonart i Castañer (1818 – ?), fuster, es casà amb la navarresa Joaquima Ibàñez i Macaya.

El tercer fill Francesc Lleonart i Castanyer (1819- 1889), també fuster d’ofici, es casà amb Maria Carner i Rossinyol, filla de pagesos. Una neta d’aquests, Mercè Lleonart i Padrós, va ser l’esposa del fabricant Pere Roca i Pinyol, creu d’Alfons el Savi, director i editor de l’obra, La estètica del vestir clásico, editada a Terrassa el 1942, i una altra neta, Dolors Lleonart i Padrós, fou una de les noies que el 1915 van brodar el penó de l’Escola Coral i el 1941 va prendre els hàbits de les dominiques del convent de Pedralbes.

El quart fill de Felip Lleonart, Teresa Lleonart i Castanyer (1822 – ?), sospitem que va morir de petita ja que no apareix més.

El cinquè, Pau Lleonart i Castanyer, (1825 – ?), també fuster, és l’avi d’Agustí Bartra.

Pau Lleonart es casà dues vegades, la primera amb Maria Pujol i Moragas, amb la qual va tenir quatre fills, dos nens i dues nenes. Els nens van morir petits, l’Enric a l’any i mig i l’Eusebi als nou mesos. Maria Pujol va morir el 27 d’octubre de 1865 a l’edat de 29 anys.

La segona esposa de Pau Lleonart va ser Pilar Echinique i Achon, filla d’un espardenyer fragatí, amb qui va tenir tres fills més, el Joan (1867 – ?) del qual no tenim cap més notícia. l’Anna (1869 -1874) que va morir a quatre anys i mig i l’última, l’Elionor (27/01/1872 – 09/07/1936), mare d’Agustí Bartra.

Elionor Lleonart

Esquela d’Elionor Lleonart a «La Vanguardia»

Elionor es va casar molt jove amb un tal Guarinos amb qui va tenir dos fills, la Paquita i el Perico. Elionor, mestressa d’una fonda a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona, enviudà jove i es tornà a casar amb el fill d’un pagès benestant de Sant Andreu del Palomar, Joan Bartra i Borràs, el pare d’Agustí Bartra.

Rafel Comes
rafelcomes@gmail.com


Text publicat al Butlletí de l’Ateneu Terrassenc, març de 2016

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes