David Yeste

Un poema d’un llibre inèdit d’en David Yeste

 

 

Y AÚN ASÍ

 

UNA GUITARRA con el cuello roto
es una fractura irreparable de la luz.
Es una herida imposible de suturar
por la que escapan las horas, la sal, el agua…
Una manifestación empírica de lo definitivo,
de aquello que nunca regresa al origen.
De lo que ya jamás volverá a ser árbol,
ni semilla, ni brote, ni promesa, ni manos.
Ni siquiera posibilidad.

 

El luthier lo sabe, y aún así…

 

el luthier selecciona madera, la talla,
la trastea, la pule… Y adhiere al cuerpo
de la guitarra yaciente
un mástil nuevo, con el cuello ileso.
Construye entonces el cadáver intacto
de otra probable guitarra que quizás suene
-a la manera que los zombies deambulan-,
que quizás hable, que tal vez llore.

 

Pero seguirá siendo, a pesar de todo,
una guitarra con el cuello roto.
Y aún así…

 

 

Una guitarra con el cuello roto, llibre inèdit

 

 

 


David Yeste i Muñoz (Terrassa, 1969). Músic i escriptor, ha guanyat premis en relat i novel·la, com el Premi Ferran Canyameres 2001 per Bots i barrals (Baula, 2001) i el Ciutat d’Olot 2010 per In nomine patria (La Galera, 2010). Ha publicat els poemaris La maniobra de Heimlich (Playa de Akaba, 2014), La despiadada frontera entre el silencio y el latido (Piediciones, 2016), No escribiré un bestiario (Liliputienses, 2016) i 24 vintervariationer (Edicions UAB, 2016), que li va valdre el Premi Miquel Martí i Pol 2016. El poema publicat en aquest post és un dels triats pel poeta per a la plaquette Quatre cors , que Mirall de Glaç presentarà el novembre propvinent, durant la Setmana de la poesia de Terrassa.

 

 

Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes