Anònim

Himnes a Aton, d’autor anònim.

 

 

 

GRAN HIMNE A ATON

 

Apareixes resplendent en l’horitzó del cel,
oh Aton viu, creador de la vida!
Quan t’alces a l’horitzó oriental,
omples totes les regions amb la teva perfecció.
Ets bell, gran i brillant.
T’eleves per sobre de totes les terres.
Els teus raigs abasten les regions
fins al límit de tot el que has creat.
Essent Ra assoleixes els seus límits,
i els domines per a aquest fill benvolgut per tu.
Per lluny que et trobis, els teus raigs sempre estan sobre la terra;
encara que se’t vegi, els teus passos es desconeixen.
Quan t’ocultes per l’horitzó occidental,
la Terra s’enfosqueix com si arribés la mort.
Es dorm en les estances, amb els caps coberts,
i el que un ull fa no ho veu l’altre.
Encara que fossin robats els seus béns,
que estan sota els seus caps,
els homes no se n’adonarien.
Tots els lleons surten del seu cau,
totes les serps mosseguen,
la foscor arriba, la Terra reposa en silenci,
quan el seu Creador descansa en l’horitzó.
La Terra s’il·lumina quan t’eleves per l’horitzó,
quan brilles, com Aton, durant el dia.
Quan llances els teus llamps,
les Dues Terres ho festegen,
els homes desperten i s’aixequen sobre els seus peus,
perquè tu els has despertat;
els cossos es purifiquen, es vesteixen,
els seus braços adoren la teva aparició,
el país sencer es posa a treballar,
tots els animals pasturen a les seves pastures,
els arbres i les plantes brollen,
els ocells volen més enllà dels seus nius,
mentre les seves ales desplegades saluden el teu Ka.
Tot els ramats boten sobre les seves potes,
el que vola i tot el que es posa,
viu quan t’alces per ells.
Els vaixells es posen en camí tant cap al nord com cap al sud,
els senders s’obren quan puges,
els peixos de riu et salten a la cara,
i els teus raigs penetren fins al centre del Gran Verd.
Tu, que fas que la llavor creixi en les dones,
que crees la llavor de les gents,
que alimentes al fill al ventre de la seva mare,
que el tranquil·litzes per calmar les seves llàgrimes,
ets la dida al pit,
el que dóna l’alè
i alimenta tota la creació.
Quan surt del ventre a respirar,
el dia del seu naixement,
obres la seva boca,
i proveeixes les seves necessitats.
Quan el pollet piula a l’ou, dins de la closca,
li dones l’alè que el fa viure;
quan tu l’has completat,
trenca la closca
i surt de l’ou,
per anunciar la seva terminació.
Caminant sobre les seves potes quan n’ha sortit.
Com de nombroses són les teves obres,
tot i que romanen ocultes a la vista!
Oh Déu Únic, inigualable!
Vas crear la Terra com vas voler, tu, solitari,
a tots els homes, el bestiar i els ramats;
el que existeix a la terra que camina sobre les seves potes,
tot el que hi ha al cel que vola amb les seves ales,
les terres de Jaru i Kush,
la terra d’Egipte.
Poses a cada home al seu lloc,
proveeixes les seves necessitats,
tothom disposa del seu menjar,
la durada de la seva vida està calculada,
les seves llengües difereixen en la parla,
així com els seus caràcters,
les seves pells són diferents,
perquè vas diferenciar a la gent.
Vas crear a Hapy a la Duat
i el portes segons el teu desig,
per alimentar les gents,
perquè les vas crear per a tu mateix.
Senyor de tot, que s’esforça per ells,
Senyor de totes les terres que brilla per elles,
Aton del dia, gran en Majestat.
Fas viure a totes les terres llunyanes,
vas crear un Hapy celestial que baixa per elles,
que provoca ones sobre les muntanyes, com el Gran Verd,
per inundar els seus camps i les seves ciutats.
Com d’excel·lents són els teus designis, Oh Senyor de l’Eternitat!
L’Hapy que és al cel per als pobles estrangers
i per a totes les criatures dels països que caminen sobre les seves potes,
per Egipte, l’Hapy que surt de la Duat.
Els teus raigs alimenten els camps,
quan brilles, viuen, germinen per tu;
vas fer les estacions per nodrir tot el que has creat,
l’hivern per refredar, la calor perquè t’assaboreixin.
Vas crear el cel llunyà per brillar en ell,
per observar tot allò que vas fer.
Tu, sol, brillant, en la teva manifestació d’Aton vivent,
elevat, radiant, distant, proper,
vas crear milions de manifestacions de tu mateix,
ciutats, pobles, camps, el discórrer del riu,
perquè ets l’Aton del dia a les altures.
Discorres per donar l’existència
als éssers que has creat,
estàs sobre ells i pots veure la seva alegria.
Estàs en el meu cor,
no hi ha un altre que et conegui,
només el teu fill Neferjeperura Uaenra,
a qui has mostrat els teus camins i el teu poder.
Els de la Terra vénen a l’existència de la teva mà, com tu els crees;
quan es fa de dia ells viuen,
i quan t’ocultes moren.
Tu ets, tu mateix, la durada de la vida; es viu per tu,
tots els ulls contemplen la teva perfecció fins que t’ocultes,
tots els treballs cessen quan descanses per Occident,
i quan es fa de dia fas que tothom es mogui pel Rei.
Cada cama es mou perquè vas crear la Terra,
els fas sorgir per al teu fill, que va néixer del teu cos,
el Rei que viu per Maat, el Senyor de les Dues Terres,
Neferjeperura L’Únic que pertany a Ra,
el fill de Ra que viu per Maat, Senyor de les corones,
Akhenaton, duradora sigui la seva vida,
i la de la Gran Reina a qui ell estima, la Senyora de les Dues Terres,
Nefer-Neferu-Aton Nefertiti; que visqui per sempre més.

 

 

 

PETIT HIMNE A ATON

 

Oh Aton vivent, etern Senyor, apareixes resplendent!
Ets radiant, perfecte, poderós,
gran és el teu amor, immens.
Els teus raigs il·luminen tots els rostres,
la teva brillantor dóna vida als cors,
quan omples les Dues Terres amb el teu amor.
Venerable Déu, autocreat,
tu vas crear totes les terres i tot el que en elles existeix,
els homes, el bestiar i els ramats,
tots els arbres que creixen de la terra;
viuen quan t’aixeques per ells.
Ets mare i pare de tot el que has creat.
Quan apareixes els seus ulls et contemplen,
els teus raigs il·luminen tota la Terra.
Tots els cors aclamen la teva presència,
quan t’eleves com el seu senyor.
Quan t’ocultes a l’horitzó occidental del cel,
es postren com si morissin,
amb els seus caps coberts, la seva respiració cessa,
fins que de nou t’eleves en l’horitzó oriental del cel,
i els seus braços aclamen el teu Ka,
quan nodreixes els seus cors amb la teva perfecció.
Quan llances els teus raigs sorgeix la vida
i totes les terres ho festegen.
Cantants i músics criden d’alegria,
al pati de la capella benben
i a tots els temples d’Akhetaton,
el lloc de la veritat en què et complaus.
S’ofereixen els aliments als seus centres
el teu sagrat fill pronuncia les teves oracions,
oh Aton que viu en les seves aparicions!
totes les criatures salten davant teu.
El teu venerable fill exulta d’alegria.
Oh Aton, que viu diariament amb plenitud al cel!
La teva descendència, el teu venerable fill, L’Únic de Ra.
El Fill de Ra no deixa d’enaltir la seva perfecció,
Neferjeperura Uaenra.
Sóc jo, el teu fill, que et serveix i que exalta el teu nom.
El teu poder, la teva força estan ferms en el meu cor,
ets l’Aton vivent de qui perdura la imatge,
has creat el cel llunyà per brillar en ell,
per observar totes les teves creacions.
Ets L’Únic i en tu hi ha un milió de vides.
Dones l’alè de vida als seus nassos per fer-los viure.
Gràcies a la vista dels teus raigs existeixen totes les flors,
tot el que viu i brolla del terra creix quan tu brilles.
Els ramats pasturen abeurant-se de la teva vista,
els ocells al niu volen amb alegria,
i despleguen les seves ales plegades en senyal d’adoració.
Oh Aton vivent, el seu creador!

 

 

Entrada d’Aton a la Gran Enciclopèdia Catalana:

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0222184.xml

 

 

L’orizzonte luminoso di Aton, de Salvatore Sciarrino:

 

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes