«L’illa llunyana», un poema de Jordi Badiella

 

L’illa llunyana

 

Inaprensible,

s’amaga dins la boira

l’illa gelada.

 

L’herba oneja

com la mar que s’esbrava

en l’ull atònit.

 

Un ocell passa

empès pel vent més gèlid.

L’aire tremola.

 

Cal·ligrafia:

el paisatge es transforma

en els seus límits.

 

Són del poema

el cel, la terra, l’aigua,

la ment domada.

 

Negre el llenguatge

perfila l’herba tendra

i el verd elèctric.

 

Sota la pluja

la terra prem la terra,

com contenint-la.

 

En fulles buides

els poemes imiten

girs impossibles.

 

La nit travessa

la llum enriolada

de l’estiu dòcil.

 

Subtil s’instal·la

damunt de les teulades

la nit diürna.

 

Cau la llum blava,

cau on la gent es banya

àvida d’aigua.

 

I tu, poema,

que véns de qui sap quina

illa llunyana.

 

Islàndia, agost de 2009

 

 

Jordi BadiellaJordi Badiella (Terrassa, 1960). Llicenciat en Filologia Catalana i Diploma d’Estudis Avançats per la Universitat de Barcelona. Professor de llengua catalana i literatura a l’ensenyament secundari. Ha fet exposicions de poesia visual i ha publicat poesia i estudis sobre literatura. La seva obra visual forma part de les col·leccions del Museu de Terrassa i de la Fundació Guillem Viladot d’Agramunt.

One Response to «L’illa llunyana», un poema de Jordi Badiella

  • Brillant composició en haikús, escrits en versos femenins, transpuant en cada mot, en cada vers, en cada poema… essència, transparències i quietuds… Tot un regal!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Etiquetes: ,
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes