Tres poemes de Walt Whitman. Versió de Jaume C. Pons Alorda.

 

 

NOSALTRES, DOS NOIS BEN ABRAÇATS

Nosaltres, dos nois ben abraçats,

Mai no ens separem,

Anem camí amunt i camí avall, fem excursions al Nord i al Sud,

Amb energia, braços estesos, dits entrellaçats,

Armats i intrèpids, mengem, bevem, dormim, estimem,

Cap llei que no sigui la nostra, naveguem, batallem, robem, amenacem,

Atemorim els avars, els criats, els sacerdots, respirem l’aire, bevem l’aigua, ballem sobre la gespa de la platja,

Violem les ciutats, menyspreem el benestar, ens fotem de les estàtues, perseguim les debilitats,

Consumem la nostra invasió.

 

UN COP D’ULL

Un cop d’ull a través d’una escletxa,

Per veure una multitud d’obrers i cotxers en un bar al voltant de la xemeneia una nit d’hivern, i jo estic assegut a un raconet sense que ningú ho noti,

Un jove que m’estima i que jo estimo se m’acosta silenciosament i s’asseu al meu costat, m’agafa la mà,

Molta estona entre els renous d’anades i vingudes, de brindis i renecs i bromes obscenes,

Allà estem tots dos, contents, feliços d’estar junts, ens diem poca cosa, potser ni una paraula.

 

UNA FULLA DE MÀ EN MÀ

Una fulla de mà en mà;

Vosaltres, persones naturals, vells i joves!

Vosaltres al Mississipí i per tots els braços i tots els canals del Mississipí!

Vosaltres, mariners i mecànics encantadors! Vosaltres, braus!

Vosaltres dos! I totes les processons que desfilen pels carrers!

Vull infondre la meva essència a tots vosaltres fins que vegi que anar agafats per la mà és una cosa normal per a vosaltres.

 

 

Walt Whitman va nèixer a West Hills, comtat de Suffolk (Nova York), l’any 1819. Quan va esclatar la Guerra de Secessió (1861-1865), va anar d’hospital en hospital i de campament en campament a la recerca del seu germà desaparegut en la batalla. L’impacte del conflicte el va canviar per sempre. Es va convertir en un eremita i un profeta, la veu encarnada d’Amèrica, i va voler escriure el llibre suprem, Fulles d’herba, (del qual formen part els poemes triats per aquest post, pertanyents a la secció anomenada “Càlam”), un poemari en el qual va treballar durant quaranta anys i que va anar ampliant en successives revisions. Va morir l’any 1892, a Camden, Nova Jersey, després d’haver donat per definitiva la setena edició del llibre, del qual disposem en català tot sencer des de 2014, gràcies a Edicions de 1984 i a la feinada titànica de Jaume C. Pons Alorda. Tanmateix l’historial de traduccions parcials al català és llarg, a partir de la primera publicada per Cebrià de Montoliu el 1919, també n’han fet i publicat Agustí Bartra, Miquel Desclot, Lluís Roda i Sam Abrams. El club de lectura de poesia dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa li va dedicar una sessió el 2016 i vam poder comptar amb la presència del seu últim traductor, Pons Alorda, a la taula rodona de tancament del cicle de sessions del club.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Etiquetes: , , , , , , ,
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes