Un poema d’Alda Merini traduït al català per Meritxell Cucurella-Jorba

 

(Érem feliços)

El seu esperma begut pels meus llavis
era la comunió amb la terra.
Bevia magnífica, exultant,
mirant els seus ulls negres
que fugien com gaseles.
I mai una flassada fou més calenta i
mai fou més ferotge
el plaer dins la carn.
Ens partíem en dos
com el timó d’una nau
oberta per un llarg viatge.
Teníem vitualles
encara per molts anys:
els petons i les esperances.
Havíem deixat de creure en Déu
perquè érem feliços.

 

(Eravamo felici)

I suo sperma bevuto dalle mie labbra / era la comunione con la terra. / Bevevo con la mia magnifica / esultanza / guardando i suoi occhi neri / che fuggivano come gazzelle. / E mai coltre fu piú calda e lontana / e mai fu piú feroce / il piacere dentro la carne. / Ci spezzavamo in due / come il timone di una nave / che si era aperta per un lungo viaggio. / Avevamo con noi i viveri / per molti anni ancora / i baci e le speranze / e non credevamo piú in Dio / perché eravamo felici.

 

Alda Merini (Milà, 1931 – 2009) va ser una poeta, pensadora i escriptora italiana que va crear gran part de la seva obra en un hospital psiquiàtric de la postguerra italiana. Obra poètica publicada en català: Balades no pagades (2012), La Terra Santa (2016) i Clínica de l’abandó (2016).

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats

  • Sense activitats
AEC v1.0.4

Etiquetes