Dos poemes d’Olga Xirinacs a l’entorn de les “Carceri” de Piranesi

 

 

 

“CARCERI” DE PIRANESI

 

Presó distinta, pervivent; cosmorama

de curvatures folles

on s’ha encauat el temps que ens precedia,

no del tot mort.

Rovells eixits de l’aigua entenebrida

escampen purulències

a les lloses humides,

cada peu, cada mà, fins avui.

Ara som tenallats per dissorts

que ningú no conjura,

i el teu somni és clar

– Llibertat!

no anirà més enllà d’arquivoltes,

paranys difuminats, tenaços,

i seràs, com jo ho sóc,

presoner d’un malfat.

 

 

 

LES “CARCERI” DEL VENECIÀ PIRANESI

SÓN LES PRESONS, TAMBÉ, DE L’ESPERIT

 

“… de cos e d’esperit

agonia he patit.”

ARNAU DE BESTAIN

 

Baixes, dubtós per l’escala perduda,

saps que no en sortiràs.

Mires endalt: arquitectura

pedra blasfema deturada al vol.

No en sortiràs, i baixes,

palpes el fred dels carreus,

et fibla l’estructura concebuda

més enllà del teu vol

i et sents empresonat

més enllà del teu cos.

 

(ambdós poemes van ser publicats al número 19 de la revista “reduccions” de maig de 1983)

 

 

Enllaços a les biografies d’Olga Xirinacs i de Giovanni Battista Piranesi:

https://www.escriptors.cat/autors/xirinacso/pagina.php?id_sec=1740

https://ca.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Battista_Piranesi

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Etiquetes:
Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes