Catorze poemes curts de W. H. Auden, traduïts per Salvador Oliva.

 

 

 

Una esperança de poeta: ser

com el formatge d’una vall local

però estimat en altres llocs.

***

¿Qui es pot imaginar

Calví, Pascal o Nietzsche

com un nenet grassó i galtavermell?

***

Les nostres taules i cadires

coneixen coses de nosaltres

que les nostres amants no sabran mai.

***

Només la mala retòrica

pot millorar-nos un món

sord al discurs veritable.

***

La virtut és sempre

més cara que el Vici,

però més barata

que la bogeria.

***

¿Què és la mort? Una vida

que es va desintegrant

en vides més petites i més simples.

***

¿Ens jutja Déu

per l’aparença?

Jo crec que sí.

***

Benaurades les regles de la mètrica

que anul·len les respostes automàtiques,

ens forcen a pensar dues vegades

i ens alliberen dels grillons del Jo.

***

No, surrealistes, no!

No, fins i tot al poema

més salvatge li calen

-com a la prosa- bases

plenes de sentit comú.

***

Les converses dels ocells

diuen molt poc

però signifiquen molt.

***

Algunes bèsties són mudes,

d’altres són xerraires; però només

una espècie és capaç de quequejar.

***

Entre els mamífers,

només l’home té orelles

que no expressen cap emoció.

***

Res no pot ser

massa estimat,

i tot pot ser

mal estimat.

***

Tinguin la fe que tinguin,

els poetes, com a tals,

són tots politeistes.

 

Auden, W. H. Vint-i-set poemes. Barcelona: Quaderns Crema, 1996 (edició bilingüe, traducció de Salvador Oliva)

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Etiquetes: ,
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes