Poesia

David Casadellà: tres poemes

 

seixantanou-setanta

[ON]

Encara no camina

dormita

potser somnia

el que voldrà ser

el que no assolirà

 

Dorm

a la panxa de sa mare

prop del final del riu

a la gola front el far

el far de s’illa

buscant llum

espera expectant

el moment d’eixir

d’enlluernar-se

d’emmarar-se del viure

 

Vol ser, existir

tenir paraula

expressar-se

fer-se sentir

fer-se veure

 

Encara no camina

dormita

somnia

serà, estarà

no assolirà

dormirà

  

[OFF]

Platja de sorra gruixuda

el far del sant, dalt

ella i ell, sentadets

 

Somrients

il·lusos

il·lusionats

il·luminats

pel sol d’un jove estiu

No caminen, encara no

 

Sa vida lluu als seus ulls

no saben ni sabran

es camí cru

de la separació

de la desesperació

de la desaparició

del mutu desencontre

no s’endevina

 

Sa vida lluu als seus ulls

no saben que la seva addicció

només es perfeccionarà

en jornades de dol

en trobades furtives

en casuals causalitats

on hauran de descobrir-se

creuant les trampes del temps

 

Platja de sorra gruixuda

el far del sant assagetat

ella i ell, morts

Somrients

encegats de sol

Ni caminen, no

 

 

entrerrius

[Primavera]

Els braços trencats

i jugant a que em trenquin les cames

Dies sota la protecció dels meus coixins

de colònies up in the mountain

 

Ella també, no endevino per què

Parla sovint massa

mil quilòmetres enllà, massa

Inacabables finals

 

Ajupo el cap

aviat podré repassar-me

les ungles dels peus amb la llengua

 

Reciclatge del reciclat

veient com escric

somnio despert

policia infiltrat

en un món de plastilina

 

Maleït xarop

maleïdes veuades dels voltants

maleït atzucac per una decisió

maleït jo, moi, me

maleïda angoixa/ànsia

maleïdes addiccions

maleïda soledat que sento al teu costat

 

El món no s’acaba, no puc amb el món

però el món tampoc pot amb mi

Jo decidiré quan, com, a on, amb qui

 

Cendres entre les Medes i Sant Sebastià

onades fins al Cap de Creus

Escric

quan ets lluny

p r i m a v e r a

  

 

4. Prestidigitació (to be or not to be)

Dia rere dia

mirant la mort

Fit a fit

tort a tort, mort

Sobre protegit

per l’aura de la sort

 

Mais vivre, il faut vivre

Avec Caroline, avec Géraldine

ou tout seul, avec toi, qui m’aime

 

“Amores perros :

—Deja de engañar

no quieras ocultar

que has pasado sin tropezar”

 

Ningú té la resposta

la certesa no existeix

No t’equivoquis

res és el que sembla

rés mai és el que hauria de ser

res, és: el que mai serà

 

Tingues sempre al cap:

“Across the border

on the other side”

Mr. Double P, says


 

David Casadellà_foto

David Casadellà Llavià, nascut a la Clínica Girona a finals de setembre de l’últim any de la dècada dels seixanta.

Negre, sempre negra (1ª edició publicada desembre 2012, El Llop Ferotge)

«David Casadellà Llavià ha escrit des que té ús de raó, però mai d’una forma tan fluïda i tan intensa com en aquests últims quatre anys de la seva vida, quan ha convertit la poesia en alguna cosa més que una eina voluble per bolcar-hi el seu talent, la seva vida, ell mateix i tot. Possiblement, Roberto Bolaño va encendre la metxa involuntàriament, però és que el foc va prendre amb una força inusitada que s’ha renovat i polint al llarg d’aquest temps fins culminar en aquest primer llibre, Negre, sempre negra» (Fragment del pròleg escrit per Antoni Vidal).

Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes