Catalunya sempre

Al meu amic Serafí Singla

Allà on anem hi haurà Catalunya,
no estem pas vençuts, germans.
Si una derrota d’ella ens allunya,
junts hi pensem dant-nos les mans.

Son cel tenia clar color de festa.
Tots els aires ens són estranys.
Amb una enyorança de ginesta
passarem pels climes: els anys.

Allà on anem hi haurà Catalunya,
no estem pas vençuts, germans.
Si una derrota d’ella ens allunya,
junts hi pensem dant-nos les mans.

Quants bressols mancats d’ombra de pare,
quanta vida segada en flor,
oh pàtria vençuda, pàtria cara,
pàtria de sanglot i de plor.

Allà on anem hi haurà Catalunya,
no estem pas vençuts, germans.
Si una derrota d’ella ens allunya,
junts hi pensem dant-nos les mans.

Som dels que han perdut la llar i el sostre.
Si amb llàgrimes ens venç el record,
oh pàtria estimada, pàtria nostra,
amb flama t’encenem el cor!

Allà on anem hi haurà Catalunya,
no estem pas vençuts, germans.
Si una derrota d’ella ens allunya,
junts hi pensem dant-nos les mans.

No pot viure amb la testa caiguda
qui la llibertat sap cantar.
Lluny, amb voluntat aspra i ruda
una nova vida hem de crear.

Allà on anem hi haurà Catalunya,
no estem pas vençuts, germans.
Si una derrota d’ella ens allunya,
junts hi pensem dant-nos les mans.

Agustí Bartra

Abril 1939
Argelès-sur-Mer

 

 

El manuscrit d’aquest poema d’Agustí Bartra pertany a Francisca Singla, filla de Serafí Singla (Talamanca, 1903 – Fairview, 1970).  

 

 

Agustí Bartra Agustí Bartra (1908-1982). Poeta, narrador, dramaturg i traductor. Va néixer a Barcelona i passà part de la seva infància a Sabadell. L’any 1934 va guanyar un concurs de contes socials i poc temps després va començar a col·laborar a les revistes Amic i Meridià.

Va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà i s’exilià a la primeria de 1939. Va passar per diversos camps de refugiats abans d’arribar a Roissy-en Brie (París), on conegué l’escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills. L’any 1940 van marxar cap a la República Dominicana i posteriorment a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili. Així mateix també féu llargues estades als Estats Units, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963.

L’any 1970 va retornar a Catalunya i es va instal·lar a Terrassa, on morí el 7 de juliol de 1982.

http://www.bartramuria.cat/bartra/index.cfm