Escola de Literatura de Terrassa

«Digueu-me Ismael». Seminari intensiu d’escriptura enfocat en el narrador / 2024

Professor: Toritaka Tokumei

Dates: 29 de febrer de 2024 a 20 de juny de 2024

Horari: Dijous, de 18:30 a 20:30h (16 hores en 8 sessions quinzenals)

Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)

Preu: 180€ (30% de descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 20% per a les jubilades)

Descripció

La figura de qui narra té una importància fonamental en la literatura i vincla l’essència del que anomenem pacte ficcional i la suspensió de la incredulitat: mentre llegim convenim que algú explica una història a algú altre i, de la mateixa manera que qui fa un cafè amb una amistat per posar-se al dia, esperem que allò que aquest algú explica sigui creïble sense haver de comprovar cada detall. La versemblança es teixeix, doncs, des d’una veu que parla i, a partir d’aquesta, la resta dels constituents de totes les històries, de tota narració.

Aquest és un taller d’escriptura que es centra en la veu narrativa, un dels pilars de la narratologia per la que, malgrat la seva importància, s’acostuma a passar de puntetes. Per això, ens dedicarem a estudiar els diferents tipus de narrador, tenint present que es tracta del responsable de la resta d’elements de l’obra, i després els desplegarem en exercicis d’escriptura per veure com s’articulen a la pràctica.

Programa:

1. L’acte de narrar, qui parla i des d’on.

2. Entre l’autor i el lector: autor implícit, narrador, narratari i lector implícit.

3. Tipus de narrador des de l’extraheterodiègesi fins a l’intrahomodiègesi, des de

l’omnisciència fins a la narradora poc fiable.

4. Focalització i personatge.

5. Decòrum: Llenguatge, adequació i estil.

Dates exactes: 29 febrer – 14 març – 11 i 25 abril – 9 i 23 maig – 6 i 20 juny  

Matrícula: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Informació i contacte: escolaliteraturaterrassa@gmail.com

 

Bibliografia orientativa recomanada:

Bajtín, M. (1989). Teoría y estética de la novela. Madrid: Taurus.

Bal, M. (2001). Teoría de la narrativa. Madrid: Cátedra.

Baudrillard, J. (1988). El otro por sí mismo. Barcelona: Anagrama.

Beltrán Almería, L. (1992). Palabras transparentes (la configuración del discurso del personaje en la novela). Barcelona: Cátedra.

Booth, W. C. (1974). Retórica de la ficción. Barcelona: Bosch.

Breuer, R. (1988). «La autorreflexividad en la literatura ejemplificada en la trilogía novelística de Samuel Beckett». En La realidad inventada. Barcelona: Gedisa.

Catelli, N. (1997). «El punto de vista en la novela», La novela del siglo xx y su mundoEscuela de Letras, n. 11 i 12, pp. 183-196.

Chatman, S. (1990). Historia y discurso (La estructura narrativa en la novela y en el cine). Barcelona: Taurus Humanidades.

Derrida, J. (1977). Posiciones. Valencia: Pre-Textos.

Ducrot, O. (1984). El decir y lo dicho. Polifonía de la enunciación. Barcelona: Paidós.

Friedman, F. (1955). «Point of view in fiction. The development of a critical concept», P. Sterik (ed.), The theory of the novelNew York: The Free Press.

Friedman, N. (1955). «El punto de vista en la ficción: el desarrollo de un concepto crítico». En PMLA. pp. 1169-1184.

Garrido Domínguez, A. (1993). El texto narrativo. Madrid: Síntesis.

Genette, G. (1998). Nuevo discurso del relato. Madrid: Cátedra.

_________ (1989). Figuras III, Barcelona: Lumen.

_________ (1989). Palimpsestos. La literatura de segundo grado. Madrid: Taurus.

_________ (1992). Ficción y dicción. Barcelona: Lumen.

Gullón, R. (1983). La novela como acto imaginativo. Madrid: Taurus.

Lukács, G. (1960). Teoría de la novela. México: Siglo XXI.

_________ (1977). «¿Narrar o describir?». En: Altamirano, Carlos/Sarlo, Beatriz (eds.): Literatura y sociedad. Buenos Aires: Cedal, pp. 37-49.

Martin-Gaite, C. (1973). La búsqueda de interlocutor y otras búsquedas. Madrid: Nostromo.

Martínez Bonati, F. (1983). La estructura de la obra literaria. Barcelona: Editorial Ariel.

Paz, O. (1990). La otra voz. Barcelona: Seix Barral.

Perdomo, A. (2002). «Un constructo: el narratario». Contexto: revista anual de estudios literariosVol. 6, n. 8.

Perera San Martín, N. (2002): «Bueno, como te íbamos diciendo… (El aparato formal de la interlocución en Glosa)». En: Ezquerro, Milagros (ed.): El lugar de Juan José Saer. Actes 10. Montpellier: Éditions du CERS, pp. 323-333.

Pozuelo I. , J. M. (1992). Teoría del lenguaje literario. Barcelona: Cátedra.

Prada O., R et al (1989). La narratología hoy. Ciudad de La Habana: Editorial Arte y Literatura.

Roa Bastos, A. (1978). Yo El Supremo, Madrid: Cátedra.

Spang, K. (2009). El arte de la literatura. Otra teoría de la literatura. Pamplona: Eunsa.

Tacca, O. (1987). Las voces de la novela. Madrid: Taurus.

Todorov, T. (1982). Análisis estructural del relato. Barcelona: Ediciones Barcelona.

Van Rossum-Guyon, F.. (1974). «Punto de vista o perspectiva narrativa. Teorías y conceptos teóricos». En Eco. Bogotá: T:XXVIII/1. Mayo, n. 163.

Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes