Àngel Carbonell

Ressenya de “Després de la batalla”, de Guilhem de Foixà

 

 

Títol: Després de la Batalla.

Autor: Guilhem de Foixà (Josep Torrent Alabau, Judith Cobeña Guàrdia i Andreu Pérez Mingorance).

I.S.B.N.:978-84-09-09401-1

Editorial Oliveras: Sant Joan les Fonts, 2019.

Sense embuts i posant la directa: ens trobem davant un gran llibre. Després de la Batalla, malgrat ser presentada tot just com una ucronia, és a dir, com una ficció sobre fets històrics que, tot i ser versemblants, no han esdevingut mai, en realitat va molt més enllà i és una molt seriosa reflexió sobre la nostra història i els nostres valors. La pregunta que dóna lloc a tota la trama és molt senzilla i enginyosa alhora: què hauria passat si el resultat de la batalla de Las Navas (1212) i de la batalla de Muret (1213) haguessin estat diferents?

Sense fer cap spoiler, perquè ens ho diu la contraportada del llibre, de ben segur que el mapa polític del sud-oest d’Europa hauria canviat de manera radical. Tan radical que viuríem en el resultat d’una Catalunya que mirava nord enllà i al costat d’unes terres ben diferents a les d’ara quan travessem l’Ebre.

Però Després de la Batalla no és només una ucronia, no es limita només a jugar amb la història, sinó que s’aboca a una reflexió intensa entre el que som i el que podíem haver estat. Si a Muret hagués mort Simó de Montfort en comptes del rei en Pere, molt possiblement avui parlaríem d’un gran estat catalano-aragonés-occità, vertebrat pels Pirineus.

Aquesta trama, atractiva i interessant, es podria haver desenvolupat de moltes maneres, però l’”autor” ho ha sabut fer d’una manera engrescadora i vibrant. D’una manera elegant i harmoniosa, el relat salta del present al passat i del passat al present, i els fets que capgiren la història no ens els explica cap crònica oficial, a les que tan propensos eren els nostres comtes-reis, sinó que ens ve explicada no ben bé des de baix –els narradors havien de ser lletrats i testimonis dels fets— però sí molt arran d’una realitat viscuda des de dins i que condicionava les vides dels protagonistes. La visió actual ens la proporciona una parella encantadora –fidel reflex dels seus ancestres a la novel·la— en la que, com en un joc de miralls, l’Empordà i la mar, amb Sant Pere de Rodes sempre present, són sempre el refugi i el petit paradís que podem gaudir després de les tribulacions.

Però la novel·la no ens parla només de fets, sinó també de valors. Certament, pateix el defecte de moltes ucronies, que semblen fetes per a justificar els valors que, precisament, són els que ens agradaria posseir avui dia. En Martí i la Baixira són fills de la seva època, però també uns avançats al seu temps, que desitjarien viure en un món en què hi regnessin els mateixos valors que nosaltres voldríem avui a casa nostra: la igualtat, la pau, la convivència, la tolerància, la llibertat, la cultura… Són tan avançats que al segle XIII sospiren pels mateixos valors que avui mateix desitjaríem que fossin la nostra realitat. Qui sap si un resultat diferent a Muret els hauria fet possibles. Uns sobirans pactistes, un poble agermanat amb llengües diverses però molt semblants, una pluralitat de creences, un papat derrotat juntament amb els exèrcits francesos…

Sota totes aquestes reflexions emergeix, però, un llibre de lectura amena, que no es pot deixar, escrit gairebé amb la tècnica del best-seller, però carregat d’idees i de contingut, amb capítols curts que ens deixen sempre amb el desig de llegir encara un altre capítol, de saber si en Martí se’n sortirà, què passarà amb la Baixira i els seus propòsits, si la Mireia acabarà la seva tesi, si triomfarà l’amor… Per això, si comenceu Després de la Batalla, sapigueu que no podreu deixar de llegir-lo i que potser li acabareu robant estones al descans, perquè, quan en tanqueu les pàgines, no podreu deixar de pensar en allò que ens ha arribat, en allò que ens fa ser el que som, en el que ens falta, en el que hauríem de tenir, en el que hauríem de ser.

Guilhem de Foixà, l’autor, és una personalitat complexa. Tan complexa que, realment, són tres autors que convergeixen en un mateix projecte per explicar-nos una història plural però conjunta. I ho fan ben fet, molt ben fet, amb gust, amb talent, amb idea, amb rigor, amb qualitat. Un llibre que es deixa llegir, que es fa llegir i que, a més, té totes les qualitats i el contingut de Després de la Batalla, és un llibre que s’ha de llegir i, sobretot, és un llibre què ens fa pensar i somiar.

Àngel Carbonell

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes