Monthly Archives: Maig 2019

Sis poemes d’Inger-Mari Aikio traduïts del sami al català per Lluís Felip

Inger-Mari Aikio

Nascuda a Ohcejohka el 1961 és una de les representants de la segona generació literària sami que va tenir la seva renaixença a la dècada del 1970.

Poeta, narradora, traductora ha estat també periodista i ha treballat a diversos mitjans de comunicació samis. Es també directora i productora de vídeos i documentals.

Ha estat nominada pel premi de literatura nòrdica el 2004, ha obtingut el premi al festival de cine de Skábmagovat (2013) i el premi a la cultura per a infants (2015). La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i ha participat en trobades sobre literatures indígenes.

El traductor i la traducció

(Terrassa, 1963). Filòleg i políglota. Ha traduït del gallec al català Coses (2000) d’Alfonso R. Castelao i Els llibres fan de mal cremar (2008) de Manuel Rivas.

Ha traduït els poemes directament del sami amb les indicacions fetes per la mateixa autora.

 

 

 

gielistehket munnje

beahttet mu

čálán dis divttaid

 

       …

 

lihku dánssa

vuosttas njuikestagain

hurada jo ihtáža

ránes luohti

 

       …

 

mun

mun ieš

aiddo mun ieš

 

lean un dehálaš

hui dehalaš

hui hui dehálaš

 

loahpas

oktonasgeađgi

 

       …

 

aiddo go olmmoš

oaidnigoahtá bastilit

hovkkehuvvama meres

čuollagoahtá muittu ovssiid

 

boares olbmo gieđa suonain

eallima beaivváža

maŋimuš suotnjarat

 

       …

 

du govva hildus

gohcá lávkkiidan

nugo sieidi dolin

gozii guollás jávrri

balddii vierrásiid eret

 

       …

 

látnjá ii jeara diimmu

das lea mearihis oluáigi

 

muorra jearrá diimmu

ja rehkenastá

goas máihllis láhppo sohkar

 

soarvi ii jeara diimmu

das lea mearihis olu áigi

 

 

mentiu-me

enganyeu-me

de vosaltres escric els poemes

 

       …

 

dansa del goig

en els primers salts

pinta ja el matí

un cant gris

 

       …

 

jo

jo mateixa

exactament jo mateixa

 

sóc tan important

molt important

molt, molt important

 

al capdavall

una roca sola

 

 

tan aviat com l’home

comença a veure-hi clar

la destral esmussada de la senectut

comença a escapçar branques de la memòria

 

a les venes de la mà de l’àvia

el sol de la vida

el darrer rajolí d’aigua

 

       …

 

la teva imatge a la lleixa

em vigila les  passes

talment com  un encanteri d’antany

vigilava el llac peixer

i en foragitava els estranys

 

       …

 

el jove bedoll no pregunta l’hora

té tot el temps del món

 

l’arbre pregunta l’hora

i va comptant

quan la saba perdel sucre

 

l’arbre sec no pregunta l’hora

té tot el temps del món

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes