Un poema del llibre «Com si fos una elegia», de Coloma Lleal

 

Fa temps que et volia escriure

Fa temps que et volia escriure
i dir-te com ha canviat
aquest vell món que estimaves
belicosament i tendra

davant dels fulls impresos
he pensat tant en tu
i en la teva mirada
malgrat tot il·lusionada
que no gosava fer-te mal

però has de saber-ho
qui t’ho diria si no?
ja no hi ha compas Teresa
no hi ha demà
només les lleis d’un ara immediat
on no hi cap el somni
i no hi ha més germans
que els fills d’un mateix pare
i d’una mateixa mare
tots els altres són estranys
s’han mort les utopies
les hem mortes entre tots
i et recordo a la platja fa tants anys
confessant-me el teu neguit per Praga
assegudes al rompent
et recordo quan ens barallàvem
jo ofegada d’incerteses
tu curulla de raons

et recordo amb un dolor de molt endins
perquè ja no sé si ens entendries
mesells observant l’espectacle
de tants morts que estimaries
més germans teus
que no pas jo.

 

Com si fos una elegia. Badalona: Fet a Mà, 2001

 

 

Coloma Lleal Galceran (Ceuta, 1944). Estudia Filologia Romànica, Hispànica i Francesa a la Universitat de Barcelona on, des de l’any 1992, és Catedràtica de la Facultat de Filologia. Obra poètica publicada en llibre: Poemes (1967), Des dels sons (1987), Com si fos una elegia (2001) i Del call a Gaza (2015). També ha escrit llibres  sobre la història de les llengües romàniques com La formación de las lenguas romances peninsulares (1990), Breu història de la llengua catalana (1992) El judezmo: el dialecto sefardí y su historia (1992).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Etiquetes: ,
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes