«Sols un home», d’Agustí Bartra
Sols un home
Dempeus sobre la terra, sabent-ho en la meva ànima,
sóc més sensible a l’astre que signa els meus orígens
i em fa posar de cara a un destí de naixences.
Un home, sols un home. Sóc de mi? Els ulls tanco
per tal que l’ésser vegi el temps obert en pètals
i se’m fongui a les mans un somni fet aurora.
Un home, sols un home. El vent, guaita de l’arbre,
és l’esperada pàtria. Un home, sols un home,
un ritme, un cor, un sol a la rel de les forces
que governen l’espai entre la veu i l’eco…
La fulla que tremola (2009)
Agustí Bartra Agustí Bartra (1908-1982). Poeta, narrador, dramaturg i traductor. Va néixer a Barcelona i passà part de la seva infància a Sabadell. L’any 1934 va guanyar un concurs de contes socials i poc temps després va començar a col·laborar a les revistes Amic i Meridià.
Va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà i s’exilià a la primeria de 1939. Va passar per diversos camps de refugiats abans d’arribar a Roissy-en Brie (París), on conegué l’escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills. L’any 1940 van marxar cap a la República Dominicana i posteriorment a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili. Així mateix també féu llargues estades als Estats Units, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963.
L’any 1970 va retornar a Catalunya i es va instal·lar a Terrassa, on morí el 7 de juliol de 1982.
Deixa un comentari