Sis fragments de Hölderlin. Versió catalana de Salvador Pila.

 

 

1. L’aprovació dels altres
No és ara sagrat el meu cor, ple d'una vida més bella,
d'ençà que jo estimo? Per què estàveu més per mi,
quan jo era més arrogant i impetuós,
més loquaç i buit de sentit?

Ai! A la gent només els agrada allò que s'escau a la plaça del mercat,
i el serf només respecta els dèspotes;
en la divinitat només creuen
aquells que, ells mateixos, són divins.




2. Terra natal
Joiós torna a casa el navegant pel riu tranquil,
ve d'illes llunyanes on ell ha fet la collita;
jo voldria també ara tornar a casa;
però què he collit jo que no siguin penes?

Vosaltres, plaents ribatges que m'heu vist créixer,
podríeu apaivagar les penes d'amor?
Ai! Si tornés, vosaltres, boscos de la meva infantesa, 
podríeu, de nou, retornar-me la pau?




3. Sòcrates i Alcibíades
Per què tu, venerable Sòcrates, galanteges sempre
amb aquest jove? No coneixes res més important?
Per què els teus ulls l'esguarden amb amor,
com si miressis els déus?

Aquell que ha pensat en el més profund, estima el que és ple de vida,
el que ha vist el món, copsa la virtut sublim
i sovint els savis, al final,
tendeixen envers allò que és bell.




4. La joventut
Quan jo era un noiet,
un déu em resguardava sovint
de la cridòria i la gatzara dels homes,
així jugava protegit i bé
amb les flors del boscatge
i els ventijols del cel
jugaven amb mi.

I així com tu el cor
de les plantes alegres,
quan elles, envers tu
els delicats braços estenen,
talment has alegrat el meu cor,
pare Hèlios!
I com Endimió 
jo era el teu predilecte
sacrosanta Selene!

Oh tots vosaltres, fidels
i amables déus!
Si sabéssiu,
com la meva ànima us ha estimat!
[ … ]
Però jo us coneixia millor,
més bé que mai he conegut els homes,
jo entenia el silenci de l'èter,
les paraules dels homes, no les he entès mai.

M'ha criat l'harmonia
del mormoleig al boscatge
i he après a estimar
entre les flors.

En els braços dels déus m'he fet gran.




5. La meitat de la vida
Amb peres grogues
i ple d'englantines
el terreny s'aboca envers el llac,
vosaltres cignes encisadors,
ebris de besades,
enfonseu el vostre cap
dins l'aigua serena i venerable.

Ai de mi! Quan vingui l'hivern,
on colliré flors i trobaré
la llum del sol
i l'ombra de la terra?
Els murs erectes
silenciosos i freds,
els penells dringuen al vent.




6. Les línies de la vida
Les línies de la vida són diverses,
són com camins i com els confins de les muntanyes.
Allò que som aquí, pot més enllà, complementar un déu 
amb harmonia, glòria i pau eternes.







Enllaç a la biografia de Hölderlin a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_H%C3%B6lderlin





Sechs Hölderlin-Fragmente, cicle de cançons de Benjamin Britten sobre els fragments d'aquest post:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Etiquetes: ,
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes