“Rams de flors”, de Kavafis, i “Parasceve” (un fragment), de Blai Bonet

 

 

Rams de flors

 

Donzell, estramoni, i jusquiam,

acònit, el·lèbor, i cicuta –

totes les amargors i els verins –

donaran les seves fulles i les terribles flors

perquè es facin els grans rams de flors

que seran col·locats  sobre el resplendent altar –

ah, el brillant altar de pedra de Malaquita –

de la Passió terrible i bellíssima.

 

(1897)

Konstandinos P. Kavafis. Versió catalana d’Antoni Avellà i Bartomeu Garcés

 

 

 

 

Parasceve

 

Lamentació

 

No me talleu els brots del meu dolor.

Deixau-me omplir la boca de donzell.

Segau-me els cascavells de glòria antiga

i les flautes collides a dins l’aire.

 

Despullau-me la meva pell cremada

de les fines camises de lli blanc.

Que resti com un mort estès, fet pedra,

en llarga quietud dura d’altar.

 

No puc parlar, que tinc la meva boca

-urna de sol ponent, flors de safrà-

inflada de tant glopejar la deixa

de l’Amat: blanca lluna del seu cel…

 

Blai Bonet

 

 

Biografies de Kavafis i de Blai Bonet a la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Konstandinos_Petru_Kavafis

https://ca.wikipedia.org/wiki/Blai_Bonet_i_Rigo

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Etiquetes: , , ,
Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes