“Rams de flors”, de Kavafis, i “Parasceve” (un fragment), de Blai Bonet
Rams de flors
Donzell, estramoni, i jusquiam,
acònit, el·lèbor, i cicuta –
totes les amargors i els verins –
donaran les seves fulles i les terribles flors
perquè es facin els grans rams de flors
que seran col·locats sobre el resplendent altar –
ah, el brillant altar de pedra de Malaquita –
de la Passió terrible i bellíssima.
(1897)
Konstandinos P. Kavafis. Versió catalana d’Antoni Avellà i Bartomeu Garcés
Parasceve
Lamentació
No me talleu els brots del meu dolor.
Deixau-me omplir la boca de donzell.
Segau-me els cascavells de glòria antiga
i les flautes collides a dins l’aire.
Despullau-me la meva pell cremada
de les fines camises de lli blanc.
Que resti com un mort estès, fet pedra,
en llarga quietud dura d’altar.
No puc parlar, que tinc la meva boca
-urna de sol ponent, flors de safrà-
inflada de tant glopejar la deixa
de l’Amat: blanca lluna del seu cel…
Blai Bonet
Biografies de Kavafis i de Blai Bonet a la Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Konstandinos_Petru_Kavafis
https://ca.wikipedia.org/wiki/Blai_Bonet_i_Rigo
Deixa un comentari