Dos poemes en prosa de joan josep camacho grau

 

SUBURBIAVERMIS

 

M’han dit que ets grisa i negra. Han esborrat el camí de rajoles grogues. Em menjo els esglaons i el pedrís. No em perdis més: sóc un nen colgat en un soterrani de nit interminable amb un jardí al fons.

—No m’envolo, m’arrossego—, diu el nano.

 

 

MARONA

 

Dibuixo amb els llapis de colors clavats als monyons. T’he deixat les mans a l’aigüera. Em piquen les puntetes dels dits. M’arrossego amb els genollons salpebrats. Els nens d’escola m’han estripat el cel blau, els arbrets i la casona on vius. Els he dat mon berenar. Les plomes del pollastre al safareig. El fetge picat i la papada a l’olla. Què hi faig a la cuina, si tot ho tinc en un cendrer? Faig xup-xup!

—Grata’m!, la meva infància és cendra.

 

(L’hort de marbre)

 

 

J J Camacho GrauEl cassanenc Joan Josep Camacho Grau va néixer a Sant Vicenç dels Horts l’any 1975. Ha guanyat els premis Martí Dot (2000) i Agustí Bartra (2003). Ha gosat publicar alguns llibres de poemes: Perversus esparsus (2000), Vindrà la llum (2001), Âlbum negrût (2003),  Antic silenci (2004, Llibret de Joan Comes (2004), L’hort de marbre (2006), El cervell de Lenin (2007), Bromur (2010) i El tòrax de la bèstia (2013); i el disc Dreamachine (2004), juntament amb Rafael Cruz.

 

 

Arxiu

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats

  • Sense activitats
AEC v1.0.4

Etiquetes