Lluís Felip: tres poemes escrits als Ancares

 

 

PAN DO ZARCO

 

 

Com cetacis jacents a la platja darrera,

els cossos esventrats, la carnadura erta,

hem pujat als emprius i hem trobat les cabanes.

S’han desfet les gavelles del sostre; al ras,

l’embigat ha cedit sota l’urc d’animàlies:

Un costellam escarit que vol fer-se terra

i entre esbarzers, els carreus curulls d’escurçons

resta només sota aquesta volta del cel

tan ampla i tan pura que desempara.

 

Pan do Zarco, 1998

 

 

 

PASSEIG

 

 

Camí avall.

 

S’esfilagarsen els xiscles de gaites

i l’esquerdís de sonalls per l’aire nocturn.

 

Hi ha una vira finíssima d’un roig esmorteït

ponent enllà on la terra s’aplana.

 

Aquí, la sèquia és negra i s’arreceren les lluernes a l’ortigar.

 

A llevant, els grops dels cims congrien la fosca:

a l’aguait reposa la bèstia al cau.

 

Piornedo de Ancares, agost 2012

 

 

 

MUSTALLAR (I)

 

Cap al tard reverbera la mallada

amb rellums melats i silencis autumnals.

 

Rost avall es desfà el sender entre codines

—fresseja el bestiar ocult a les ginestes

i sota el boix grèvol, l’espectre del gall fer—.

 

A les fondalades la tarda s’adormissa

i es deixondeix l’esvoranc de la nit.

 

Sempre, però, el ponent purpuri enlluerna

de la finestra de la cambra estant.

 

Piornedo, camí del Mustallar, 1998…

 

 

 

Lluís Felip AcedLluís Felip (Terrassa, 1963), artesà. Ha commòs més d’una pedra i ha fet ballar cabretes des del seu recés en una vall pirinenca. No és un bell final, però és un final harmònic.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Etiquetes: ,
Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes