«La casa del Jacint», un poema de joan josep camacho grau

LA CASA DEL JACINT

¿Què estan fent a la casa del Jacint
coberta de garlandes i somriures
on els nens i nenes corren la trônja
i els més grans piquen de plaer les mans?

¿Què canten amb tanta força les dones
grasses que cuinen pastissos de poma
amb els fogons llardosos dels dinars
i els sopars de tots els marits del món?

¿Què estan fent a la casa del Jacint
que gira tot el dia com les fires
de la festa major on ballen fins
que els peus i el fetge diuen prou?

¿Què riuen les mosses maques a missa
quan passen pel teu costat amb les sines
ben tendres i un crucifix al bell mig
del pecat envellutat de diumenge?

¿Què estan fent a la casa del Jacint
sense mi que havia estat el corsari
més valent dels mars del sud i del nord
arriant sempre la bandera negra?

¿Què escriuen els poetes quan la son
empeny rebeca i l’espelma s’apaga
i l’habitació queda en penombra
i el llapis talla el blanc de l’aire negre?

¿Què estan fent a la casa del Jacint
on els salzes i els cedres són sagrats
i la pluja omple els buits enutjosos
dels roures i dels melis mil·lenaris?

¿Què borden els gossos rere les tanques
hermètiques del Carrer de l’Amor
ara que la casa del Jacint cau
a trossos tot destrossant el jardí?

24 de maig de 2002

El cassanenc Joan Josep Camacho Grau va néixer a Sant Vicenç dels Horts l’any 1975. Ha guanyat els premis Martí Dot (2000) i Agustí Bartra (2003). Ha gosat publicar alguns llibres de poemes: Perversus esparsus (2000), Vindrà la llum (2001), Âlbum negrût (2003),  Antic silenci (2004), Llibret de Joan Comes (2004), L’hort de marbre (2006), El cervell de Lenin (2007), Bromur (2010) i El tòrax de la bèstia (2013); i el disc Dreamachine (2004), juntament amb Rafael Cruz.