Escola Bloom

Escola de Literatura de Terrassa

Amics de les Arts i Joventuts Musicals té una llarga tradició en l’oferiment de cursos d’escriptura. Aquest any acadèmic comencem una nova etapa amb la creació de l’Escola de Literatura de Terrassa, gestionada per la nostra entitat amb l’imprescindible assessorament acadèmic de l’equip de gestors i professors de l’Escola Bloom.

Els nostres cursos i seminaris de literatura i escriptura estan adreçats a persones que tinguin inquietuds literàries, però que necessitin un guiatge per aprofundir en les tècniques específiques de la prosa i la poesia, no només a nivell formal, sinó també pel que fa als mecanismes de fons de la creació.

No cal que el nostre alumnat tingui una formació prèvia o hagi escrit abans; la nostra filosofia té com a punt clau el treball personalitzat i el seguiment de cada persona d’acord amb les seves inquietuds i el seu nivell. Sí que creiem i reivindiquem que tothom que s’inscrigui als cursos ha d’estar disposat a complementar la seva creació amb diverses lectures, tant teòriques com de creació, per tal d’acompanyar el procés creatiu.

CURSOS 2021-2022


CURS PROSA I – TEORIA I PRÀCTICA DE LA NARRATIVA: UNA INTRODUCCIÓ

Instructor: Toritaka Tokumei

Tipus de curs: presencial

Data: 4 oct., 2021 – 20 juny, 2022

Horari: Dilluns, de 19:00 a 21:00 h (72 hores en 36 sessions)

Preu: 1080€ (20% descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

Aquest taller s’estructura al voltant de l’estudi dels diferents elements propis de la narratologia per tal d’aplicar-los a l’escriptura. Així, al primer trimestre es combinarà una part principal teòrica amb l’anàlisi pràctica de diverses obres de narrativa breu, fragments de novel·la i altres disciplines artístiques com el cinema o la televisió, per recolzar uns primers exercicis d’escriptura creativa. En el segon trimestre s’aprofundirà en l’escriptura dels anteriors exercicis vinculant els diversos elements narratològics examinats a qüestions d’estil, correcció i crítica literàries. Finalment, el tercer trimestre es dedicarà a la creació d’una o més obres desmarcant-se dels anteriors exercicis i potenciant la creativitat de cada autor.

Temes:
• El concepte de literarietat en Jakobson
• La narratologia com a disciplina, introducció a Genette
• Ficció i narració
• Història i trama
• El temps
• L’espai
• Els personatges
• El narrador
• La focalització
• El tema
• Estil
• Lectura i interpretació
• Crítica i correcció textual i literària

Lectures:
Es proveïrà d’un dossier al principi del curs i/o de diverses fotocòpies a cada sessió.

Bibliografia complementària:
Antonio Garrido. El texto narrativo. Síntesis, Madrid, 1993
Carlos Pacheco et Luis Barrera (comp.). Del cuento y sus alrededores. Aproximaciones a la teoría del cuento. Monte Ávila, Caracas, 1993
Carlos Reis et Ana Cristina Lopes. Diccionario de narratología. Ediciones Colegio de España, Salamanca, 1996
Cesare Segre. Principios y análisis del texto literario. Crítica, Barcelona, 1985
David Roas. Poéticas del microrrelato. Arco/Libros, Madrid, 2010
Enric Sullà (ed.). Poètica de la narració. Empúries, Barcelona, 1985.
Enrique Anderson. Teoría y técnica del cuento. Ariel, Barcelona, 1992
Gerard Genette. Ficción y dicción. Lumen, Barcelona, 1994
Gerard Genette. Figuras III. Lumen, Barcelona, 1991
Lubomír Dolezel. Estudios de poética y teoría de la ficción. Universidad de Murcia, Murcia, 1999
Luis Beltrán. Palabras transparentes. La configuración del discurso del personaje en la novela. Cátedra, Madrid, 1992
Mieke Bal. Teoría de la narrativa. Introducción a la narratología. Cátedra, Madrid, 1990
Paul Ricoeur. Tiempo y narración. Ediciones Cristiandad, Madrid, 1987
Seymour Chatman. Historia y discurso. Taurus, Madrid, 1990


CURS POESIA – POESIA: ÉSSER, LECTURA I ESCRIPTURA

Instructor: Josep Lluís Badal

Tipus de curs: presencial

Data: 4 oct., 2021 – 20 juny, 2022

Horari: Dilluns, de 18:30 a 20:30 h (72 hores en 36 sessions)

Preu: 1090€ (20% descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

«Poesia: ésser, lectura i escriptura» és un curs pensat per aprofundir, sigui quin sigui el punt de partença de l’alumne, en el fet i l’experiència poètics. Un diàleg entre la tradició, l’art i el camí únic de cada individu.

Els tres nuclis de meditació seran:
• LA POESIA. Què n’és i què no. Consideracions antropològiques, psicològiques, sociohistòriques, estructurals. Poesia i cos. Poesia i ritme. Poesia i llengua. Poesia i filosofia. Poesia i mística. Poesia i individu. Poesia i veu. Poesia i gènere. Poesia i humanitat. Poesia com a natura naturans i/o com a natura naturata. El forat del tortell.
• LA LECTURA. Llegir una pedra és llegir l’univers? La paraula com imatge cal·ligràfica, codi referencial, símbol, poesia, coartada fàtica. La convenció poètica. «Poesia, allibera’m de la poesia». Què cal llegir –i si cal–. Tòpics sobre la «lectura poètica». L’art lent de la lectura. L’entretien infini.
• L’ESCRIPTURA (pràctica). L’escriptura sense finalitat. Imitació i diàleg amb els textos. L’escriptura com a lectura i la lectura com una escriptura. Tècniques. Els gèneres de l’escriptura poètica: de la nota escrita a l’aigua a la sextina de Brossa. Pràctica de l’escriptura. El quadern: les notes, la reflexió que neix escrivint, el «vers donat», el poema. La destrucció del poema com una escriptura. La publicació del poema. El llibre.

La metodologia del curs és de caràcter pràctic, sempre entorn de les propostes teòriques que ens proposen els textos clàssics o moderns. Lectura del text, proposta del professor, treball de reflexió i assaig creatiu individual. Durant la primera meitat del curs els textos seran puntuals, entorn del treball amb el Quadern que anirà confeccionant l’alumne. Durant el segon semestre, si alumnes i professor ho consideren, es projectarà un corpus acabat: antologia, llibre… Al final del curs es pot haver perfet o no: alumne i professor decidiran en quin punt del camí es troben. Rebrem la visita d’un/a poeta i assistirem a una masterclass de música i a un recital poètic (en la mesura del possible sanitari).

A partir d’un guió, el curs serà flexible i seguirà les necessitats del grup i de cada alumne. No tots els punts d’aquest guió seran treballats, i en canvi n’apareixeran de nous.
• La natura ens ha dotat. Paul Valéry (i amics).
• Què no sabia: Eugenio de Andrade. Satisfaccions-insatisfaccions: Brecht i Benn.«La vida em diu que tan suau em deixa»: Josep Carner.
• Lectura-escriptura com a re-unió, re-lligam (religio), re-lectura, re-torn. La mística, la mystique sauvage (Hulin). Del Gilgameix a l’autor anònim de setze anys. La lectura atenta, intencionada. La lectura d’un film, d’un quadre, d’un preludi, d’un poema, d’una poma.
• Poiesis : de no ser a ser (Plató). Els materials i la construcció. Mètrica (accentual, quantitativa), versificació, rima, ritme. La impossibilitat d’evitar-los. Del dístic elegíac i el versicle al ritme reggaeton pseudotranscendental.
• Poiesis II : lèxic, figures retòriques… Tractats i preceptives, d’Aristòtil a Vidal de Besalú i a Josep Pedrals.
• Poesia i música. Poesia i pintura.
• La tradició oriental com a referent. Cal·ligrafia i pintura vs escriptura i oralitat. De Wang Wei a Sant Anselm. De Ch’an a Snyder. De Cràtil a Víctor Sunyol.
• La traducció (tra-ducere), una metàfora (metaphorá)? Exercicis de traducció.
• La prosa poètica, la poesia en prosa.
• Què cal llegir. Clàssics, moderns i contemporanis. Antologia.
• Un esquitx d’onada, és un individu? Un poema, és un individu?
• Qui parla en el poema. Qui es parla. Qui és parlat. Albúmina-llengua-tradició-context-pols d’estrella en estructura.
• «Inspiració», «mirada poètica», «sentiment», «tenir a dir», etc. Mites, discursos, justificacions, coartades, zones de confort, certesa. Què fan els poetes i què diuen que fan.
Diaris, escrits, entrevistes de poetes, tuits.
• Projecte de curs: el quadern, els textos, el llibre.
• La publicació. Lògica i funcionament. Del llapis al like.
• Els exercicis dels poetes: Dinggedicht, el pronom de primera persona, la glossa, el peu
clàssic, etc.
• Johann Sebastian Bach dret a la barca. L’equilibri del músic vell, mig cec, ocell.

Materials:
Els textos es passaran fotocopiats als alumnes. Al llarg del curs farem una antologia amb la bibliografia necessària i els textos poètics que llegirem. L’antologia de poemes s’anirà emmotllant al curs, però partirà de: A. Ramos Rosa, Josep Carner, Bertold Brecht, G. Trakl, Marie Luise Kaschnitz, G. Benn, F. Hölderlin, Paul Celan, Óssip Mandelxstam, Carles Riba, J. Salvat Papasseit, Emily Dickinson, Rosa Leveroni, M. A. Valente, Blai Bonet, A. Gamoneda, M. Mercè Marçal, Sylvia Plath, J. V. Foix, Anne Sexton, Elisabeth Bishop, V. Andrés Estellés, F. Pessoa, Ch. Baudelaire, A. Rimbaud, Iannis Ritsos, G. Ungaretti, Anna Akhmatova, S. Mallarmé, R. M. Rilke, Wang Wei, Li Bai, Du Fu, Akiko Yosano, i una selecció de poesia catalana contemporània.


DRAMATÚRGIA: LA POÈTICA DE L’INSTANT VITAL  

Instructor: Marcel Clement

Tipus de curs: presencial

Dates: 6 oct., 2021 a 15 des., 2022

Horari: Dimecres, de 18:30 a 20:30 h (24 hores en 12 sessions)

Preu: 365€ (20% descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

La dramatúrgia és l’art d’escriure peces per a la representació teatral. Com que el Teatre és una disciplina de comunicació multi-vehicular per la seva pròpia naturalesa, la creació del text dramàtic ha de concebre’s seguint aquesta mateixa filosofia i atorgant a la paraula escrita una condició plural d’engranatge que existeix enmig d’un conjunt d’eines diverses per a la realització de l’obra desitjada. La dramatúrgia és la tècnica del present, de la versemblança, de la coherència poètica i de l’elegància a l’hora d’emmirallar la societat que representa. És la veu de l’autor però també la dels caràcters ficticis, és la metàfora ancorada en les experiències vivencials que compartim i que estableixen la connexió emocional entre el personatges i el públic. És la condensació de l’absolut universal en les misèries de la nostra quotidianitat.

Programa:
• La llengua parlada: diferències entre narrativa i teatre.
• La veu del personatge: Trobar el to i la versemblança en l’expressió escrita.
• Escriptura quintaessencial: La reducció a l’essència de la necessitat textual.
• El teatre i els seus vehicles: Els diferents canals semiòtics dins la representació escènica.
• La destrucció aristotèlica: La renúncia a la trama, als personatges i a l’estructura d’unitat aristotèlica de temps, espai i acció.
• Actuant els textos: Introducció a la interpretació teatral i a la direcció escènica per entendre e mitjà natural de divulgació del text dramàtic.
• Noves tendències i post-dramatisme: Anàlisi i experimentació amb les noves formes de dramatúrgia.
• Trobant la pròpia veu: Recerca mitjançant els exemples bibliogràfics i l’experimentació del propi gust i estil, desembocant en la comprensió de la identitat dramatúrgica de l’autor.

Bibliografia:
Sofocles, Antígona
Shakespeare, Macbeth 
Jean-Paul Sartre, Huis clos (A porta tancada)
Sarah Kane, Ansia
Caryl Churchill, Far Away


CIENCIA FICCIÓN, FILOSOFÍA Y CINE: DE MARY SHELLEY A BLADE RUNNER 2049 

Instructor: Susana Funes

Tipus de curs: presencial

Data: 7 oct., 2021 – 21 oct., 2021

Horari : Dijous, de 18:00 a 20:00h (6 hores en 3 sessions)

Preu: 120€ (20% descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

Aquest seminari et permetrà gaudir, conèixer i analitzar les principals obres de la literatura i el cinema a través dels avenços de la ciència i la reflexió filosòfica. Així, no només et (re)encantaràs, sinó a més descobriràs noves obres i films, el seu rerefons filosòfic i la interinfluència amb la ciència i la tecnologia. Així mateix, aprendràs com es duen a terme les anàlisis des de diferents perspectives, que eventualment podràs aplicar a altres productes culturals com videojocs, còmic, sèries de televisió, etc.

Programa:
1. De la Tierra a la Luna y los primeros pasos de la humanidad en el cine.
• ¿Qué es la ciencia ficción? Origen en cultural, literario y fílmico.
• Influencia de la literatura en las primeras películas.
• Cine en blanco y negro: magia versus ciencia.
• Cine de ciencia ficción americano, ruso, japonés y europeo.
2. La filosofía en la ciencia ficción.
• Transhumanismo y la ficción.
• La Inteligencia Artificial: ética y moral de sus orígenes al futuro.
• Progreso ideal o destrucción de la raza humana.
• Extinción y apocalipsis humano.
• Filosofía del viaje en el tiempo e interdimensional.
3. Utopía, distopía y la nueva espiritualidad.
• Teorías físicas de la ciencia ficción: de Newton a los multiversos.
• Tecnología, transhumanismo y religión en la pantalla.
• Distopía / utopía, hitos en las novelas y cine de ciencia ficción.

Bibliografía básica:
Cinema:
Gómez Martín, Mario. Soy leyenda. EOC. España. 1967
Kubrick, Stanley. 2001: A Space Odyssey. Stanley Kubrick Productions. EUA, Reino Unido. 1968
Lang, Fritz. Metropolis. Universum Film (UFA). 1927
Marker, Chris. La Jeteé. Argos Films. Francia. 1962
Nolan, Christopher. Interstellar. Legendary Pictures Syncopy. EUA, Reino Unido. 2014
Tarkovski, Andrei. Solaris. Mosfilm [distribuidora]. URSS. 1972
Villeneuve, Denis. Blade Runner 2049. Alcon Entertainment, Columbia Pictures. 2017
VVAA. Animatrix. Village Roadshow Pictures. EUA, Japón. 2003
Literatura:
Asimov, Isaac. «Círculo vicioso». En Yo, Robot (pp. 30-49). Ed. Edhasa. Barcelona, 2009
Shelley, Mary. Frankenstein o el prometeo moderno. Ed. Alianza. Madrid, 1998
Vonnegut, Kust. Matadero cinco. Ed. Anagrama. Barcelona, 2007
Borges, Jorge Luis. «El jardín de los senderos que se bifurcan». En Ficciones (pp. 84-97). Emece.
Buenos Aires, 1956.
Orwell, George. 1984. Ed. Destino. Barcelona, 2008
Gibson, William. Neuromante. Ed. Minotauro. Barcelona, 2007
Lem, Stanislaw. Solaris. Ed. Minotauro. Barcelona, 2003


MIDDLEBROW

Instructor: Jana Baro

Tipus de curs: presencial

Data: Per determinar

Horari: Dijous, de 18:00 a 20:00 (16 hores en 8 sessions)

Preu: 185€ (20% descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

Aquest seminari estirarà el fil de la literatura anomenada «middlebrow»—femenina, domèstica, elegant i accessible, familiar i radical, romàntica i àcida— per tal de desgranar la seva articulació
de la classe social, la nació, el gènere, la sexualitat i el gust. Al Regne Unit de principis del segle XX l’etiqueta «middlebrow» era despectiva, en comparació amb els textos experimentals i difícils del modernisme «highbrow» i l’entreteniment sense embuts del «lowbrow». Aquí i avui ens endinsarem en els debats sobre jerarquia i autoritat cultural dels que va sorgir, així com el context sociohistòric de cada obra; hi trobarem aspectes contestataris, avantguardistes i reaccionaris; investigarem per què ens continua atraient, i a què ens pot portar aquesta nostàlgia; estudiarem la seva associació amb la feminitat de classe mitjana; parlarem d’elitisme acadèmic; i, sobretot, xafardejarem sobre secrets familiars literaris.

Programa:
• Introducció als conceptes teòrics: Regreso a Howards End, d’E. M. Forster (Howards End,
1910).
• Intel·lectuals, comunistes i bruixes: Lolly Willowes, de Sylvia Townsend Warner (1926).
• Comèdia, tragèdia i bohèmia: Diario de una dama de provincias, de E. M. Delafield (Diary of a Provincial Lady, 1930) i A la intempèrie, de Rosamond Lehmann (The Weather in the Streets, 1936).
• Incendis: Rebecca, de Daphne du Maurier (1938).
• Records: L’aventura de l’amor, de Nancy Mitford (The Pursuit of Love, 1945) i Retorn a Brideshead, d’Evelyn Waugh (Brideshead Revisited, 1945).
• Trampes: La plenitud de la senyoreta Brodie, de Muriel Spark (The Prime of Miss Jean Brodie, 1961).
• Reconstruccions: El que resta del dia, de Kazuo Ishiguro (The Remains of the Day, 1989)
• Conclusió: cent anys de «middlebrow».

Bibliografia (en construcció):
Bluemel, Kristin. “Feminist Fiction”. A The Cambridge Companion to the Twentieth-Century English Novel, editat per Robert L. Caserio. Cambridge University Press, 2009, pp. 114-130.
Brown, Erica i Mary Grover (eds.). Middlebrow Literary Cultures: The Battle of the Brows, 1920- 1960. Palgrave Macmillan, 2012.
Eliot, Simon i Jonathan Rose (eds.) A Companion to the History of the Book. Blackwell Publishing, 2007.
Hammill, Faye. Women, Celebrity and Literary Culture Between the Wars. University of Texas Press, 2007.
Hammill, Faye, Esme Miskimmin i Ashlie Sponenberg (eds.). Encyclopedia of British Women’s Writing, 1900-1950. Palgrave Macmillan, 2006.
Hanson, Clare i Susan Watkins (eds.). The History of British Women’s Writing, 1945-1975. Palgrave Macmillan, 2015.
Humble, Nicola. The Feminine Middlebrow Novel 1920s to 1950s: Class, Domesticity and Bohemianism. Oxford University Press, 2001.
Humble, Nicola. “Sitting Forward or Sitting Back: Highbrow v. Middlebrow Reading”. Modernist Cultures, vol. 6, no. 1, 2011, pp. 41-59.
Macdonald, Kate (ed.). The Masculine Middlebrow, 1880-1950: What Mr Miniver Read. Palgrave Macmillan, 2011.
Jack, Belinda. The Woman Reader. Yale University Press, 2012.
Joannou, Maroula (ed.). The History of British Women’s Writing, 1920-1945. Palgrave Macmillan, 2013.


EL MONSTRE DE LES MIL CARES: TRANSFORMACIONS DEL QUE ENS ESPANTA

Instructors: Toritaka Tokumei i Ángel del Río

Tipus de curs: presencial

Data: 7 oct., 2021 – 25 nov., 2021

Horari: Dijous, de 19:00 a 21:00 (16h en 8 sessions)

Preu: 165€ (20% descompte per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals)

El monstre té un paper fonamental en la cultura de l’ésser humà. El monstre, en totes les seves formes, les seves cares, és una necessitat a la que recorrem constantment, atès funcionen com
a custodi, com a eina que permet una focalització per mirar d’entendre, més aviat d’enfrontarse, les preocupacions humanes. Va servir com a projecció de les pors primigènies representant l’enemic invasor i les forces naturals. També de les pors de l’època clàssica en els seus relats mitològics per advertir del poder dels déus (figures reguladores de la mala praxi de l’ésser humà i les seves conseqüències), per servir de guardians fronterers al llindar del conegut i el desconegut, de la raó i de la màgia. Fins als temps moderns representant des d’epidèmies globals, crisis econòmiques, socials o fins i tot tecnològiques. Al llarg de la història del món, doncs, el monstre ha estat i és una via per expressar allò que afecta i preocupa la humanitat. Fonamental per posicionar-nos respecte el món en un intent d’entendre’l i entendre’ns a nosaltres mateixos.

En aquest primer seminari farem un recorregut diacrònic aturant-nos en una sèrie de monstres que han esdevingut clau a la tradició literària sota diferents formes per analitzar i participar de
l’articulació que ha anat prenent fins avui.

Programa:
• Introducció a la figura del monstre. Concepte i formes que ha adoptat el monstre des dels seus inicis fins a l’actualitat. Veurem una panoràmica de les diferents cares que ha tingut històricament i que han mutat fins a naturalitzar-se, esgotar-se o potenciar-se.
• El vampir. Des de Dràcula, el vampir de Bram Stoker, com a portador d’una de les cares més importants en la història del monstre fins a l’evolució de la figura del vampir en la tradició literària i artística, amb especial atenció al cinema, des dels seus inicis del fantàstic clàssic fins a la seva articulació a la postmodernitat.
• La criatura. En el dos-cents aniversari de la publicació de l’obra de Mary Shelley, veurem el rostre de la criatura artificial més rellevant que neix en la frontera del fantàstic i la ciència ficció. Després de l’anàlisi de Frankenstein passarem al recorregut de la tradició en les criatures artificials, des dels primers autòmats als darrers androides, ciborgs i altres formes.
• El revenant. La figura d’aquell qui torna després de la mort a la tradició literària occidental, sigui en forma d’esperit o de zombi, ha estat present com a eina per pensar què hi ha després de la vida, què és la mort i, per tant, què és la vida i quin valor li donem. Atenent a la importància antropològica d’aquesta figura, també farem una exploració a tradicions no occidentals per veure com s’ha pensat aquest monstre en altres cultures o societats, especialment la japonesa amb la seva important crítica feminista.

Lectures principals:
Stoker, Abraham (1993). Drácula. Madrid, Cátedra.
Ajvide Lindqvist, John (2009). Déjame entrar. Madrid, Espasa.
Shelley, Mary (1996). Frankenstein o el moderno Prometeo. Madrid, Cátedra.
Asimov, Isaac (2009). Yo, robot. Barcelona, Edhasa.
Potocki, Jan (2009). Manuscrito encontrado en Zaragoza. Barcelona, Acantilado.
Hearn, Lafcadio (2007). Kwaidan: cuentos fantásticos del Japón. Madrid, Alianza.

A banda, es proveirà d’un dossier a principi de curs i/o diverses fotocòpies a cada sessió, així com fragments d’obres audiovisuals.


Els cursos i seminaris presencials s’impartiran a: Amics de les Arts i Joventuts Musicals / Carrer de Sant Pere, 46, primer pis / Terrassa


Estem gestionant la possibilitat que s’ofereixin beques de suport a la creació artística per als cursos i seminaris. Us informarem quan aquestes gestions hagin assolit una resposta positiva.


El contingut i la bibliografia dels cursos i seminaris els podeu consultar a: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Us podreu matricular omplint el formulari que hi ha al final de l’enllaç anterior, trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

Podeu demanar més informació sobre els cursos escrivint a: literatura.aajm@gmail.com


A l’Escola de Literatura de Terrassa, oferim cursos d’escriptura i seminaris de literatura en grups de format reduït. L’èmfasi en els grups petits té a veure amb una filosofia de treball que s’inspira en la tradició dels seminaris francesos i alemanys: el que ens interessa és llegir amb atenció, posant l’èmfasi en la qualitat de la lectura més que no pas en la quantitat, cosa que passa tant per poder seguir els fils que ressonen en un text com per tenir temps de posar en comú les impressions, les anàlisis i els comentaris del grup. Del que es tracta és de concedir a cada text, a cada projecte creatiu, el temps que li cal i no forçar-lo a passar per l’adreçador d’aquesta nostra pressa contemporània. Les humanitats no són massa compatibles amb l’acceleració.

Ens aproximarem a l’escriptura de la mateixa manera que els professionals parlen amb altres escriptors: no des del llenguatge de la «fórmula» ni de la recepta, sinó des de la investigació en marxa. Al capdavall, els llibres que valen la pena d’escriure són els que no sabem com escriurem. Per això, anirem a buscar en la tradició, en les lectures i les investigacions d’altres, i en els escriptors que ens són contemporanis, un diàleg que ens permeti anar construint les nostres solucions.


L’Escola de Literatura de Terrassa compta amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa

Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes