Ernesto Frattarola

Dos poemes inèdits d’Ernesto Frattarola

 

 

 

AUGURIO

 

Nadar para morir

en qué orilla.

 

Todo es mar.

 

Y no sé qué temer

más:

si la sal

o la sed.

 

Si la sangre en los ojos,

el naufragio,

 

o esta calma de hoy, como un augurio.

 

Esta agua sin aire.

 

 

 

LIMBO

 

Sin ganas de morir

ni de vivir.

 

Querer y no querer en un latido.

 

Oxígeno y ausencia,

como neblina en un país vacío.

 

Como un poema que no salva a nadie.

 

 

Ernesto Frattarola Alcaraz, nascut a Barcelona el 1965 i resident a Terrassa des del 2000, es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat els poemaris Herido mármol  (Suburbia Ediciones, 2014) i Uno (La isla de Siltolá, 2015); també li han publicat poemes en les revistes Estación Poesía, Excodra, Psicopompo, Cuadernos de humo i El ático de los gatos, així com al llibre d’artista És quan dorms que hi veig clar, de Sandra March.

 

 

 

Arxiu
Subscriviu-vos al bloc

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Activitats
  • Sense activitats
AEC v1.0.4
Etiquetes