“Carn vol dir desaparicions”, III, de Jaume C. Pons Alorda.

 

 

Jo busco una més alta

sepultura, allà on l’elf

moral encara s’interroga

per tot el que va ocórrer

en la laceració. No perduda

ans en requeriment, i l’ésser

és sols una banyera d’ossos

bullint dins aquest, el laboratori

definitiu de l’ombra.

Plorant, un home abandona en

silenci l’escenari alquímic

mentre el peix llepa, gelosament,

el sexe pelut de la donzella

i tot té la forma

de les coses que són mirades.

 

 

Port Baal 

Cap fosca no s’acaba

MARGALIDA PONS

Tèrbolament

va quallar la carn amb la penombra

fins a fer-se un coàgul

infecte, xacrós.

La flaire de fornicacions

es reproduïa per totes les estances

tot sembrant ventres obscurs

amb verrim de ganivet.

Tot quedava prenyat per tot,

i aquell combregava

amb el moll de muscles

des d’on esperava un retorn

sense certeses.

Per això va restar

mut, callat per sempre,

destruït però intacte.

8 d’agost de 2008

 

 

Pudak 3000

 

Erraràs sense descans

cercant-te en cada ombra retuda

que arrepleguis

entre les deixalles solars.

 

No sabràs qui ets,

per això anhelaràs l’excés

de totes les pells encetades

sense un punyal.

 

Mes mai no estaràs amb ella

ni amb tu mateix

ni amb ningú.

 

 

Ad eternum

 

Existeix perquè és la nàusea encarnada:

tot invoca en ell el dret a la repugna,

l’immortal abominable,

i els seus testicles tan terribles

com fecunden l’univers.

 

 

Llindars

 

l’esperma és l’espill és l’ésser

 

 

Regne sublunar

JOAN VINYOLI

 

Exèrcits sencers esperen.

La lentíssima necrosi.

Boques radiants d’espiga

i cogules, i magnífiques

llances incrustades. Garba,

murga, sitja, rostoll, pàmpol,

almud. Almenys ells tingueren

una oportunitat per defensar-se

brutalment. Jo, en canvi, sols gelós

sóc d’un seny tan aberrant:

saber que ja vaig morir

sens haver nascut no-mai.

 

 

El senyor dels holocausts

Oh, esplendor…

ARTHUR RIMBAUD

Aquestes cadenes;

fulgents, místiques, corcades.

S’assemblen a un home.

Amb elles ho arrossegaré tot

a la destrucció final.

No hi haurà res que sobrevisqui

aquests últims instants insalvables.

Ho sé. Ho he fet altres vegades.

I en el moment decisiu

sols em posseiran

aquesta incommensurable

voluntat d’aniquilació

i la llegendària energia

dels esclaus.

 

 

L’espill prodigiós

 

Crec en el dia

perquè conec el fragment de nit

que cadascú porta en el seu dins.

Però, per què creu tothom

que la pedra es muda? Ans la pedra no calla,

crida tant que ni la sentim, tot arrecerant-nos

als profunds sepulcres celestes:

absoluta fondària dels cels que en nosaltres fan corona

escolant-se purpúriament sobre el nostre esguard

emancipat.

Llavors, envoltats de destrals i dagues, resplendim i

resplendim

davall del sol, plat de pus lluminós

que evidencia la podridura còsmica

com una gangrena extraordinària.

 

 

sols sens ulls

va saber veure

l’orc prauós

llanguit

en el carnatge

sols sens mans

va aprendre el tacte

d’una vulva plena

de dents que desperten

des del garfi

a l’ungla feta altar sagrada

sentint així

el pes sideral de la nafra

com un embrió esquiu

ben endins

i sí

sols ara somriu

com un infant que mor esclafat contra una paret

i riu

de saba

 

 

Déus sanats tatuant-se

 

Tinc mil sexes,

i mil vegades menstruo.

En mi la fosca

es dessagna,

extirpació galàctica

del deliri.

Com t’atreveixes tu a parlar-me

de sang?

 

 

La resplendor

 

(si) la llum

(quan) castrada

reverbera

 

 

La immolació

 

Ho vols.

Sacrifici voluntari.

Els bojos et prenen

per escorxar-te a la figuera.

Vessen llum

els membres separats.

Grotesc absolut, la bellesa.

Illa de Förm

15-16 d’agost de 2008

 

 

Frenètic

 

Tot esdevindrà espasme.

 

 

La Santa Fel

Cossos podrits, formes blanques

J.C.P.A.

Hauríem d’educar-nos en la pèrdua

puix aquest és el destí de l’home:

perdre-ho tot.

 

Per això la llun rep la meva llet

com si es tractés d’una ofrena en decadència.

Sap que no tinc res més, que mai no tindré res més.

L’accepta inoculant-se-la amb violència i plaer:

la tendresa groga de l’extinció.

 

Així almenys una altra nit serà parida

dins el càncer sense nom de la negror.