Agustí Bartra: «Quan de mi, finalment…»
Quan de mi, finalment…
Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres
posades com ocells damunt els cables tensos
dels esperits fidels als himnes de la vida,
un martell plorarà per la llum apagada.
El dia portarà corones de mimoses.
Potser hi haurà perdó en la mar que no calla.
El sol tindrà a la boca la seva sempreviva
i noves veus diran l’alegria de l’aigua.
El vent devastarà el fanal i l’estàtua.
Els estius lluiran les seves bruses grogues
i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.
Entre les roques aspres i als boscos de les ànimes,
Orfeu seduirà les anònimes bèsties.
Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
que esperaran l’amor entre els grills i l’acàcia.
Jo ja no tindré rostre. A mes oïdes d’herba,
el temps farà dringar un cascavell d’estrelles…
La fulla que tremola (2009)
Agustí Bartra (1908-1982). Poeta, narrador, dramaturg i traductor. Va néixer a Barcelona i passà part de la seva infància a Sabadell. L’any 1934 va guanyar un concurs de contes socials i poc temps després va començar a col·laborar a les revistes Amic i Meridià.
Va participar en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà i s’exilià a la primeria de 1939. Va passar per diversos camps de refugiats abans d’arribar a Roissy-en Brie (París), on conegué l’escriptora Anna Murià, també exiliada, amb qui es casaria i amb qui tindria dos fills. L’any 1940 van marxar cap a la República Dominicana i posteriorment a Cuba i a Mèxic, on van fixar el seu domicili. Així mateix també féu llargues estades als Estats Units, especialment entre 1949-1950, 1960 i 1963.
L’any 1970 va retornar a Catalunya i es va instal·lar a Terrassa, on morí el 7 de juliol de 1982.
Deixa un comentari